Tornar al llistat

Les prioritats pastorals de Jesús i les nostres

 

 

Fixar-nos en les «prioritats pastorals» de Jesús sempre aporta llum a la nostra vida perquè expliquen la seva atenció a les persones, els gestos constants per acollir-les, la seva capacitat d’escolta i l’atenció personalitzada, la proximitat a tot aquell o aquella que mostra una necessitat física, espiritual o material. Definint-se com a bon Pastor, la gent l’entén, perquè tothom sap per experiència que el pastor té cura de les ovelles, les coneix i elles el coneixen, les estima i les porta a bons pasturatges. Així, es fa proper als qui esperen d’ell una paraula d’esperança, una alenada de salut. I, quina és la seva prioritat? S’ha d’anar a l’Evangeli per a veure que entre les seves prioritats hi ha els malalts, hi ha tota persona necessitada de salut.

 

L’Evangeli ens fa veure que l’activitat de Jesús és frenètica, però, amb un gran equilibri per la seva part, la sap unir als moments de pregària, temps de contacte amb el seu Pare, i això fa que els seus deixebles li arribin a dir: «tothom us està cercant». La passió de Jesús pels malalts ens duu a una reflexió sobre nosaltres, els seus seguidors, la seva Església, en una circumstància en la qual, a causa de la pandèmia, hem hagut de multiplicar molt, i no sense dificultats, els esforços d’atenció. Estam davant d’una de les prioritats en la nostra relació amb el Senyor i amb les persones que hem de posar en exercici. Quan l’esperit del mal posseeix algú, Jesús es presenta com el qui venç i fa que la persona recuperi la seva dignitat i la seva llibertat. Només units a Ell i estimant com Ell, podrem unir-nos a la seva lluita contra el mal i l’arribarem a vèncer.

 

La proximitat de Jesús cap als malalts que esperen curació i cap a tots aquells i aquelles que tenen necessitat de salvació, ens estimula i anima a fer de la nostra vida una entrega a la causa d’aquesta forma d’evangelitzar, que inclou paraules i fets alliberadors, actituds i accions de transformació personal i social, el canvi que Déu espera des de la nostra conversió a Ell i a tots els qui són la seva imatge i semblança. D’aquí, el dret a evangelitzar l’àmbit social, és a dir, tal com ho detalla la doctrina social de l’Església, a «fer ressonar la paraula alliberadora de l’Evangeli en el món complex de la producció, del treball, de l’empresa, de les finances, del comerç, de la política, de la jurisprudència, de la cultura, de les comunicacions socials, en què viu l’home. L’amonestació que sant Pau, “Ai de mi si no anunciés l’Evangeli!” (1Co 9,16), s’adreça a si mateix ressona en la consciència de l’Església com un reclam a recórrer tots els camins de l’evangelització» (cf. CDSE 70 i 71). El nostre esforç diari ha de fer que l’atenció a la salut de la persona arribi a tots els indrets de la seva vida.