Tornar al llistat

Quaresma, un temps per a renovar la fe, l’esperança i la caritat

Amb aquest eslògan el papa Francesc ens orienta per a viure la Quaresma d’enguany, una mica diferent, però molt semblant a la de l’any passat, amb l’aforament a les esglésies, amb les obligades restriccions i privacions degudes a la pandèmia encara ben present entre nosaltres i arreu del món. Un temps quaresmal, una estricta quarantena, experiència de desert que és una nova ocasió per a viure un itinerari que conduesqui a la renovació de la fe, de l’esperança i de la caritat, o dit amb les seves mateixes paraules, un temps de  «renovar la nostra fe, d’assaciar la nostra set amb l’aigua viva de l’esperança i rebre amb el cor obert l’amor de Déu que ens converteix en germans i germanes en Crist, un missatge que rebem i podem comprendre gràcies a la intel·ligència del cor».

És aquest un camí que necessita ser recorregut amb humilitat i amb l’ànim ple de confiança en Jesús, que amb la seva entrega fins a la Creu ens n’ha donat testimoni de fermesa i amb el cor posat en Déu, el seu Pare, tot per la nostra salvació, com ho diu la carta als cristians de Filips: «s’abaixà i es féu obedient fins a la mort i una mort de creu» (Fl 2,8). Aquesta és la veritat de Crist, més bé, «la Veritat que és Crist mateix, assumint plenament la nostra humanitat, que es fa Camí -exigent però obert a tots- que condueix a la plenitud de la Vida».

El papa Francesc, en el seu missatge, proposa per aquest itinerari de conversió intensificar el dejuni, l’oració i l’almoina, tals com els presenta Jesús en la seva predicació (Mt 6,1-18). Són les condicions i expressions de la nostra conversió. La via de la pobresa i de la privació (el dejuni), la mirada i els gestos d’amor cap a la persona ferida (l’almoina) i el diàleg filial amb el Pare (l’oració) ens permeten encarnar una fe sincera, una esperança viva i una caritat operant.

Diu el Papa: «La Quaresma es un temps per a créixer, és a dir, per a rebre Déu en la nostra vida i deixar que faci estada en nosaltres (cf. Jn 14,23). Dejunar significa alliberar la nostra existència de tot allò que li fa nosa, fins i tot la saturació d’informacions -vertaderes o falses- i productes de consum, per tal d’obrir les portes del nostre cor a Aquell que ve a nosaltres pobre de tot, però ple de gràcia i de veritat (Jn 1,14), el Fill de Déu Salvador».

Com uns twits que arriben al cor que vol omplir-se i omplir a altres de l’amor de Déu:

·      «En la Quaresma, estiguem més atents a dir paraules d’ànim que reconforten, que enforteixen, que consolen, que estimulen, en lloc de paraules que humilien, que entristeixen, que irriten o menyspreen».

·      «En el recolliment i el silenci de l’oració, se’ns dona l’esperança com a inspiració i llum interior, que il·lumina els desafiaments i les decisions de la nostra missió».

·      «La caritat s’alegra de veure que l’altre creix. Per aquest motiu, sofreix quan l’altre està angoixat: sol, malalt, sense llar, menyspreat, necessitat... La caritat és l’impuls del cor que ens fa sortir de nosaltres mateixos i suscita el vincle de la cooperació i de la comunió».