Tornar al llistat

Voler veure Jesús i trobar-se amb Ell

La crida de «voler veure Jesús» ens pot venir de qualsevol banda i la pot detectar qualsevol de nosaltres quan algú ens diu amb aquestes paraules o semblants: «voldríem veure Jesús». Tanmateix, qui vol veure Jesús? D’on ve aquesta crida? És una crida molt singular que pot expressar de tot: curiositat, desig, admiració, adhesió, tots els símptomes d’una vocació incipient, una crida que demana discerniment i espera resposta. Per a veure Jesús són necessaris els ulls de la fe i un cor pur, ja que la transparència, la bona intenció, la netedat de cor, són els elements que possibiliten la visió: «Benaventurats els nets de cor, ells veuran Déu» (Mt 5,8). Deixem-nos impregnar d’aquesta capacitat que farà possible la trobada amb Crist, la qual ens condueix a conèixer-lo, a estimar-lo, a deixar-nos atreure per Ell, tal com ha dit «quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi» (Jn 12,32). Demanem, pregant, el do de sentir-nos atrets per Ell...  

 

Aquest «voler veure Jesús» té d’entrada moltes implicacions i exigències. Ningú no queda indiferent davant d’Ell, a l’Evangeli això es percep constantment. El fet de «voler veure Jesús» ha de posar-nos en disposició d’escoltar bé quin és el sentit de la seva missió i quines les conseqüències. L’encontre amb Jesús mostra la seva veritable identitat i es descobreix cap a on orienta la seva vida. Fixem-nos com ho explica: «Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit» (Jn 12,23-24). Això és el que Jesús vol que sapiguem. La trobada amb Ell ha de comptar amb aquest realisme, aquest pas de mort a vida.  

 

«Veure Jesús», conèixer-lo, fer-nos propi el seu destí és acceptar –Ell i nosaltres– la voluntat del Pare, encara que ens costi. Aquesta entrega fins a donar la vida constitueix l’indesxifrable «perquè» de la mort en creu, font de vida i salvació. «Veure Jesús» i trobar-se amb Ell serà anar descobrint a poc a poc el valor de la seva entrega per amor i el nostre compromís de fer el mateix en bé dels nostres germans, ja que, com el mateix Jesús diu, és en ells, en tot germà i germana, que el veurem identificat, conscients que «tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu...» (Mt 25,40). Aquesta és l’alternativa que ens situa davant de Jesús i dels altres, i a la qual s’ha de respondre amb decisió: o l’individualisme egoista que tanca cadascú en la seva frustració, o l’amor de caritat que l’obre als altres i el condueix fins entregar la pròpia vida, essent aquesta la mesura per a veure’l i trobar-lo en la Paraula, l’Eucaristia, els altres sagraments i en cada germà i germana. Veure Jesús i trobar-se amb Ell, ja és Pasqua!