Tornar al llistat

Homilia del bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull en la solemnitat del dia de Pasqua de Resurrecció

Amb l’alegria del Crist ressuscitat als llavis i al cor, els cristians celebrem el dia més gran de l’any litúrgic: la Pasqua, el pas de la mort a la vida, l’himne a la Vida per sempre. L’experiència dels apòstols recull allò que moltes vegades hem anunciat i proposat: l’encontre amb Crist ressuscitat. Aquesta es la novetat de la predicació apostòlica, l’anunci de qui ha canviat el curs de la historia i li ha donat una orientació definitiva. Aquesta persona no ha estat acceptada per tothom, ha estat perseguida, detinguda, torturada, clavada a la creu fins a morir, després d’una lenta i dolorosa agonia. Així s’ha identificat plenament amb els homes i les dones de tots els temps -també d’avui- que han estat i són víctimes del rebuig, del menyspreu, de la violència, de la injustícia, i també dels qui són víctimes dels qui no creuen en la presumpció d’innocència. 

 

Avui, una vegada més, acollim i feim nostre l’anunci pasqual, la bona i nova noticia de la Resurrecció del Senyor, fonament i sentit de la nostra fe cristiana. Sabem que, acompanyats per Jesucrist i acollits en el seu amor, som alliberats de tot esclavatge, del pecat, de la mort i de tot mal. 

 

La llum de la fe, de l’esperança i l’amor es fa present avui en la nostra vida i vivim el goig de ser fills de Deu, fills en el Fill i germans de tots superant diferencies i divisions.  Això es, precisament, el que van fer els apòstols, l’anunci dels quals, transmès de generació en generació, ha arribat fins a nosaltres mitjançant la seva paraula i el testimoni de la seva vida. Són ells els qui havien dut a terme allò que el Senyor demanava i no tenen cap inconvenient de proclamar que a Jesús «el van matar penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu l’ha ressuscitat, i ens ha concedit que s’aparegués a nosaltres». L’Evangeli ens relata que quan els primers deixebles van sortir a predicar, «el Senyor hi col·laborava i confirmava la Paraula» (Mc 16,20). Això també passa avui. Jesucrist ressuscitat i gloriós és la font profunda de la nostra esperança, i no ens faltarà en cap moment la seva ajuda er a complir a missió que ens encomana, de donar-lo a conèixer vivint com Ell. 

 

Es important que en un dia com avui siguem conscients del sentit i l’abast salvífic que té la Resurrecció de Crist per a nosaltres. Constitueix primer de tot la confirmació de la veritat de la seva divinitat i de tot allò que va fer i ensenyar. Jesús, per la seva mort, ens obre l’accés a una nova vida. Som fills de Déu, i participam en la vida del seu Fill Jesús, la que ha estat revelada plenament en la Resurrecció, principi i font de la nostra esperança de viure per sempre amb Ell. Per tot això, de la festa de Pasqua, en neix i arrenca la nostra esperança en la Vida per sempre, font de consol enmig de tant patiment i dolor que a tants nivells viu la humanitat i es fa patent entre nosaltres.  

 

La realitat del nostre món i la complexitat de situacions humanes i inhumanes que vivim, necessiten d’un anunci valent, clar i esperançador, que ens ompli els cors de goig i de confiança. Circumstancies noves reclamen sobretot l’ardor d’una fe que desfaci la indiferència, la ignorància, la incertesa i la decepció, i ens obri a l’encontre amb el Senyor per l’experiència que es comunica gràcies a un vertader testimoni cristià. 

 

Brots de vida n’hi ha escampats per tot arreu i signes de vida, incomptables, però com que no sempre els veim, ens falta una certesa interior, i és la convicció que Déu pot actuar en qualsevol circumstància, també enmig d’aparents fracassos. «Aquesta certesa -diu el papa Francesc- és el que s’anomena “sentit del misteri”, que és saber amb certesa que el qui s’ofereix i es confia a Déu per amor, segurament serà fecund (cf. Jn 15,5). Tal fecunditat és moltes vegades invisible, no pot ésser comptabilitzada... Té la seguretat que no es perd cap dels seu treballs realitzats amb amor, no es perd cap de les seves preocupacions sinceres pels altres, no es perd cap acre d’amor a Déu, no es perd cap cansament generós, no es perd cap dolorosa paciència» (EG 279). 

 

¿Amb quina fe, per tant, no hem de poder llegir tot el bé que s’ha fet i cada dia es fa enmig d’aquesta pandèmia estesa arreu del món? ¿Qui pot dubtar de la fecunditat de tant d’amor, de tanta ajuda solidària, de tant esforç científic i sanitari, de tanta atenció als més necessitats...? Contemplat des de la fe, és la fecunditat de la presència del Ressuscitat que dona força al malalt i a tota persona ferida per la crisi i li comunica el consol de la seva rehabilitació humana i espiritual, ple d’esperança. Només sabem que la nostra entrega és necessària, però deixem que sigui Ell el qui faci fecunds els nostres esforços i treballem units, com ho fan els membres d’una família que s’estimen. No sols els grans gestos són necessaris, pensem en els petits detalls d’amabilitat i tendresa, allà on la relació entre uns i altres guanya en qualitat humana. Jesús sempre va cuidar aquesta proximitat que va fer que el coneguessin i l’estimessin. 

 

Encara que sigui enmig de la situació delicada en la que estam, tractem de fer néixer brots de vida que donin notícia de que Pasqua és aquí i a pesar de tot. Per això:

 

Serà Pasqua quan l’amor a l’altre per ser qui és, independentment d’ideologies, diferències i aparences, ens mou a cercar lo millor per la seva vida fins a fer possible l’amistat social que no exclou ningú i la fraternitat oberta a tothom, fent possible una ecologia humana, familiar i social, que respecti la dignitat de cadascú, començant pels més febles i vulnerables, i creï nous vincles de convivència en pau.

Serà Pasqua quan la nostra casa de tots, aquesta meravella de natura que ens envolta i fa belles les nostres illes, sigui com una germana, amb la qual compartim l’existència, i com una bella mare que ens acull entre els seus braços, fent possible una ecologia global que faci sostenible una economia de comunió al servei de cada habitant del planeta, acompanyada per un progrés social i moral que posi la persona i la vida com a primer valor.  

La força de l’Esperit Sant rebuda en el Baptisme, les promeses del qual renovam ara en aquesta festa pasqual, pot fer que tot sigui nou, més encara, si, asseguts en una mateixa taula de germans, compartim el mateix Jesucrist, Pa de Vida per a la salvació del món. Aquest es el goig de la fraternitat que cal promoure i el compromís que assumim els cristians que creiem que Crist ha ressuscitat i ho anunciem amb alegria, ardor i convicció. 

 

Amb el meu afecte fraternal, vos desig una feliç i santa Pasqua de Resurrecció!