Tornar al llistat

"Pasqua torna a rebrotar enmig del dolor"

Anosaltres, com als primers cris- tians, se’ns canvia la vida quan tenim els mateixos sentiments que Jesucrist i no miram cadascú per ell, sinó que procuram sobretot pels al- tres. Ho hem intentat durant aquesta llarga pandèmia, essent responsables i solidaris, assumint contratemps, pri-

vacions, i obrint-nos a nous gestos i a nous estils de vida, més austers i senzills. Aquests són passos decidits de mort a vida, de transformació de molts aspectes de la nostra existència, com ho estam experimentant cercant una nova normalitat. Ara, per a ser com Jesucrist, se’ns torna dema- nar el mateix: «tenir els seus mateixos sentiments, Ell, que essent Déu, es va fer no res, prenent la condició d’esclau i fent-se semblant als homes. I, tingut per un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a la mort i una mort de creu. Per això, Déu l’ha ressuscitat! Que tothom reconegui que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare» (cf. Fl 2,4-11).

Per això, de nit i de dia, l’Església no cessa de cantar la notícia més important de la història: que els éssers humans som capaços de comunicar que Jesús, havent mort, ara ha ressuscitat, és viu! La notícia que capgira la història de la humanitat i la vida de les persones de tots els temps, projectant-ho tot cap a una nova existència en Déu, que és Amor i Vida per sempre.

També per això, la nit de Pasqua, la nit en la qual tots els cristians ens reunim en comunitat entorn de Jesucrist representat pel Ciri pasqual i celebrant el goig de la Resurrecció, l’Església no cessa en el seu solemne pregó pasqual de dir que «aquesta és la nit que, amb el foc d’una columna lluminosa, esvaí la tenebra del pecat; aquesta és la nit que torna a la gràcia i associa amb els sants els qui avui, a tot arreu, separats dels vicis i de la foscor del pecat, creuen en Crist; aquesta és la nit en què Crist, trencant els lligams de la mort, ha pujat victoriós dels inferns [...] Oh nit benaurada. Només tu vas saber l’hora en què Crist ressuscità d’entre els morts [...] Aquesta nit santa i poderosa allunya el pecat, renta les culpes, fa innocents els caiguts, torna l’alegria als entristits, dissipa els odis, restableix la concòrdia, converteix les nacions».

«En la gràcia d’aquesta nit, acceptau, oh Pare sant, el sacrifici vespertí d’aquesta alabança i la flama d’aquesta columna de cera, elaborada per les abelles, que l’Església us ofereix per mans dels seus ministres.

Hem fet ja l’elogi d’aquest ciri que hem encès amb el foc nou i que crema en honor de Déu. Foc que, un cop repartit, no minva per la flama manllevada, ja que s’alimenta de la cera que es fon, i que l’abella mare ha produït per mantenir aquesta flama preciosa.

Oh nit realment benaventurada, que uneix el cel i la terra, nit en què l’home retroba Déu. Vos demanam, doncs, Se- nyor, que aquest ciri consagrat al vostre nom, cremi sense parar per desfer la foscor d’aquesta nit; i, acceptat per vós com un perfum agradable, ajunti la seva claror amb la de les estrelles del cel»

Amb el desig que aquesta Pasqua torni a rebrotar enmig del dolor, com la flor dels ametllers i tants altres arbres enmig de la nostra terra que pateix, signes de salut i d’esperança, rebeu el meu afecte i benedicció!