Tornar al llistat

"La caritat política i l’amor social ens impliquen a tots"

El Compendi de doctrina social de l’Església diu que «per fer la societat més humana, més digna de la persona, cal revalorar l’amor en la vida social -en l’àmbit polític, econòmic, cultural-, convertint-lo en la norma constant i suprema de tota acció» (nº 582). 

De la mateixa manera, entén que «l’amor ha d’estar present en totes les relacions socials i penetrar-hi: especialment els qui tenen el deure de proveir al bé dels pobles, ha d’alimentar en ells i encendre en els altres, en els grans i en els petits, la caritat, senyora i reina de totes les virtuts. La salvació desitjada ha de ser fruit principalment d’una efusió de caritat; volem dir aquella caritat cristiana que reuneix en si tot l’Evangeli i que, disposada sempre a sacrificar-se pel proïsme, és l’antídot més segur contra l’orgull i l’egoisme del món» (nº 581). A partir d’aquí, diu que aquest amor és anomenat «caritat social» o «caritat política».

 

Per ajudar-nos a viure-ho, el papa Francesc aprofundeix en el sentit d’aquest amor social, que serà el qui farà possible que avancem «cap a una civilització de l’amor a la qual tots puguem sentir-nos convocats» (FT 183). I afegeix: «l’amor social és una força capaç de suscitar vies noves per a afrontar els problemes del món d’avui i per a renovar profundament des del seu interior les estructures, organitzacions socials i ordenaments jurídics». Encara més, «la caritat és en el cor de tota vida social sana i oberta» (FT 184). Per això, l’Evangeli nomes pot ser acollit, conegut, viscut i transmès des d’un clima d’amor. Independentment o més enllà del variat significat que donam a aquesta paraula, avui tenim l’oportunitat d’escoltar de boca de Jesús mateix la transcendència de l’experiència que conté i ens ofereix: «Jo us estim tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tenc» (Jn 15,9)). Es tracta del mateix amor de Déu fet realitat en la nostra vida, més ben dit, Déu mateix que «és amor» (1Jn 4,8).

 

Clima i mirada d’amor. Aquest -amb el sentit ple de la paraula i les conseqüències que comporta- és el nucli del vertader esperit de la política i que es tradueix en vertadera caritat política perquè esdevé ofrena de la pròpia persona al servei dels altres i del bé comú. És meravellós poder dir que «només amb una mirada l’horitzó de la qual estigui transformat per la caritat, que el mena a percebre la dignitat de l’altre, els pobres són descoberts i valorats en la seva immensa dignitat, respectats en el seu estil propi i en la seva cultura, i per tant vertaderament integrats a la societat» (FT 187). La caritat política i l’amor social s’expressen en l’obertura a tothom i, per la fe, ens obren els ulls a l’acció global de l’Esperit, que destrueix murs que separen, construeix ponts que agermanen, obre fronteres i crea la tan desitjada fraternitat universal.