Tornar al llistat

Anant a l’Evangeli guanyarem confiança i valentia

Anem directament a l’Evangeli. És una qüestió d’urgència. No ens podem perdre discutint teories mentre hi ha tanta necessitat a aclarir, tants problemes a solucionar, tanta gent que espera resposta a preguntes que aparentment no entén, tants interrogants que fan minvar la confiança, tanta malaltia a vèncer, tanta por que convé superar... Algú, en una reacció espontània, ha dit «és com si Déu no hi sigui!». Pensem que els apòstols ja van tenir aquesta sensació quan dins la barca tot trontollava, mentre Jesús dormia i ells no podien amb el vent i la tempesta. Anar a l’Evangeli és confiar en Jesús i fer fora la por, tota por! 

Però no estam sols. Déu mai no abandona la seva Església. Al llarg de la història s’han viscut i superat temps més difícils. S'han vençut temptacions fortes. S’ha peregrinat amb la confiança posada en aquell que ha assenyalat la ruta i s’ha caminat amb valentia. D’on venen les pors? Per què tanta desconfiança si el Senyor és amb nosaltres? És veritat que dubtar és molt humà, però potser ens costa entendre Jesús quan ens diu «Jo seré amb vosaltres cada dia» (Mt 28,20).

L’ambient generalitzat de crisi econòmica a causa de la pandèmia encara activa, a més del patiment en moltes persones i famílies per l’escassetat de recursos materials bàsics, també infon una sensació generalitzada de desconfiança. La desocupació, com a notable exponent d’aquesta situació, relega a la impotència una part nombrosa de la població, sobretot jove, que contempla amb por el seu futur. 

Davant tot això, l’Església ens convida a alçar la nostra mirada cap a Déu i confiar-hi, ja que «l’amor que Crist ens té ens obliga» (2Co 5,14). L’existència cristiana dona raó d’una cosa fonamental que no podem oblidar: «Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hi hem cregut. Déu és amor; el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell. On hi ha amor no hi ha por, ja que l’amor, quan és complet, treu fora la por» (1Jn 4,16.18). L’amor, aquest Amor de Déu, del qual participa el nostre, venç la por, tota por.  

És urgent, doncs, un retorn explícit a l’Evangeli. Qui sap si certes vegades la nostra indecisió és fruit de cercar més el blindatge de les seguretats i no el risc de la confiança? Fem nostra la recomanació que fa Pau al seu deixeble Timoteu: «Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d’amor i de seny» (2Tm 1,7). Amb aquest «esperit» podem presentar-nos amb la cara ben alta i vèncer els contratemps i la por. Al costat de Jesús, tot canvia, amb Ell és possible afrontar els reptes del nostre temps i recuperar de nou la confiança. Deixem que el seu amor ens domini i visquem no tant per a nosaltres mateixos, sinó per a Ell i per als altres, germanes i germans nostres.