Tornar al llistat

Sense posar-hi cap mena de verí de mort

Aquests dies, llegint els textos de la Bíblia corresponents a la litúrgia del diumenge, m’han impressionat les paraules del llibre de la Saviesa 1,13-15; 2,23-24, de les quals, tot i que les teniu a la pàgina 7 d’aquest Full Dominical, vull deixar-ne constància com a Paraules de vida. Un text que diu quina és la voluntat de Déu sobre la vida humana, el primer dels Drets Humans, fonament de tots. Un text que diu molt i que vull emmarcar en el context d’una llei -la llei de l’eutanàsia- que els nostres governants han fet entrar en vigor aquesta mateixa setmana, decisió que ens dol i que com a cristians no podem admetre.  

Diu el llibre de la Saviesa que «Déu no va fer la mort, ni li agrada que l’home perdi la vida; tot ho ha creat perquè existeixi, ha format el món perquè l’home visqui, sense posar-hi cap mena de verí de mort. El reialme de la mort no és de la terra, perquè la bondat i la justícia són immortals. Déu no va crear l’home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna. Però l’enveja del diable va introduir la mort en el món, i els partidaris d’ell són els qui en fan l’experiència».  Tota persona és un regal per als altres, i no els en podem privar. La meva vida també és per a qualsevol persona a qui hem de respectar i estimar. Som per als altres!

Per això, creim que la vida no és una propietat personal, sinó un do que es rep gratuïtament, i que morir amb dignitat significa morir amb el mínim dolor possible i en el temps natural. L’eutanàsia planteja la mort com a solució, però més que tallar el sofriment, talla la vida; no aporta solucions i elimina la persona que sofreix. Resulta contradictori defensar avui l’eutanàsia quan la medicina ofereix alternatives com les cures pal·liatives per atendre els malalts en l’última fase de les seves vides. L’eutanàsia i el suïcidi assistit són una derrota per a tots. No és compassió. Compassió, que vol dir «patir amb», és cuidar i estimar els qui sofreixen per donar esperança, ja que «hi ha malalts incurables, però no malalts que no es poden cuidar». 

«Déu no va crear l’home sotmès a la mort» -hem llegit en el llibre de la Saviesa juntament amb altres afirmacions en defensa de la vida- i per això, estar al costat del malalt fins el darrer alè, fent-li arribar el caliu de l’estimació i la companyia, i evitant per tots els mitjans el seu dolor, és una obra de misericòrdia que hi fa present l’amor de Déu. Essent la llei de l’eutanàsia una realitat, una forma de protecció és el testament vital. A través d’aquest podem deixar constància, de manera anticipada, de la nostra voluntat d’acceptar o rebutjar determinats tractaments mèdics. D’aquesta manera s’allibera els familiars del pes de prendre decisions pel malalt en situacions tan difícils. Es tracta d’humanitzar el procés de la mort procurant una assistència humana material i espiritual.