Tornar al llistat

Una multitud que no deixa Jesús tranquil

Cal fer un gest de confiança i respondre amb afecte a l’oferiment que se’ns fa, tan ple de gratuïtat. Es tracta d’un aliment que perdura i que prové d’Algú que ens estima. La resposta, la proporciona la fe i podem donar-la arran de les paraules que sant Pau adreça als efesis: «Us dic, i us urgesc pel Senyor, que no visqueu més com viuen els pagans, que es guien per criteris que no valen» (Ef 4,17). Ens diu també: «renovau espiritualment el vostre interior i revestiu-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu que Déu ha creat a imatge de Déu perquè porteu una vida justa, bona i santa de veritat» (Ef 4,23-24). Aquesta nova naturalesa, ja la tenim des de la nostra incorporació a Crist pel baptisme i és el do gratuït de la presència del Senyor en cadascú de nosaltres i en la seva Església, fet «pa», aliment necessari per al nostre camí de cada dia.

 

Tant el Poble de Déu en el desert (Ex 16,2-4.12-15) com la multitud famolenca que no deixa Jesús tranquil (Jn 6,24-35), reben una resposta que vol obrir-los a una dimensió nova en la vida. No podem viure pendents d’un aliment amb data de caducitat, aferrats a allò més immediat i moridor. Ho estam experimentant en aquest temps de pandèmia global, quan ens adonam que hem de fer l’esforç anar a l’essencial i ajudar allà on més ens necessiten. Hi ha qui està descobrint l’engany de tantes hores de la vida dedicades per complet a la compravenda d’objectes superflus, entretinguts en un anar i venir sense objectiu, només pel plaer que dona l’us abusiu del que adquirim amb diners. Ens hem de decidir per voler tornar a una normalitat que no caigui en aquestes tendències d’abans.

 

Mirem-ho a tot nivell, des del més particular fins al més universal, donant prioritat a la necessitat d’un fort compromís social. Com diu Benet XVI, «la via solidària cap al desenvolupament dels països pobres pot ser un projecte de solució de la crisi global actual». La constatació és que «la fam no depèn tant de l’escassetat material com de la insuficiència de recursos socials, el més important dels quals és de tipus institucional. És a dir, falta un sistema d’institucions econòmiques amb capacitat tant d’assegurar que es tengui accés a l’aigua i al menjar de manera regular i adequada des del punt de vista nutricional, com d’afrontar les exigències relacionades amb les necessitats primàries i amb les emergències de crisis alimentaries reals, provocades per causes naturals o per la irresponsabilitat política nacional i internacional [...], començant primer de tot pel dret primari a la vida» (Caritas in veritate, 27).  Jesús ha donat de menjar a molta gent i per això encara el cerquen. Vol que el sentit de la seva recerca vagi mes enllà del seu interès material. Demana l’adhesió creient a Ell, l’únic que pot donar un aliment que perdura.