Ferriol Antich, Gabriel

Tornar al llistat

Sant Joan, 19/10/1923
Prev. 11/06/1950
Def. 27/11/2021
Feia poc havia complit els 98 anys i res feia pensar que tingués tan propera la mort. Havia nascut a la vila de Sant Joan el 19.10.1923, en el sí d'una família camperola. El contacte amb la parròquia va fer que anàs al Seminari perquè volia ser capellà. Començats els estudis filosòfics feu oposicions i entrà al Col·legi de La Sapiència (1948) i d'aquesta manera era una bona ajuda a l'economia familiar en aquells anys de la postguerra. La Sagrada Escriptura l'atreia de bona manera i participà al Certamen del Seminari presentant diferents treballs sobre el llibre dels Fets dels Apòstols (1943) i sobre el salm 73 (1947) mirant el text hebreu i la nova versió llatina. Fou ordenat prevere dia 11.06.1950 estrenant son ministeri sacerdotal en la parròquia de Felanitx com Vicari, treballant amb els joves d'Acció Catòlica i com professor (1952) de l'Institut Laboral que hi havia a la ciutat. L'any 1958 rebé el nomenament d'Ecònom de Sineu, i allà va viure el Concili Vaticà II i tots els canvis que la renovació conciliar va anar posant en marxa. Tingué cura de bastir una ermita en uns terrenys que tenia la parròquia, augmentant d'aquesta manera la devoció a la Mare de Déu dels fidels sineuers. La jubilació del rector de Sant Joan, Mn. Bartomeu Bauçà i Oliver (1901-1987) qui tan bellament havia restaurat el Santuari de Consolació, seguint els plànols de l'arquitecte Josep Olesa de Frates, disposant-lo com Convent pel Germans Fossors que l'havien d'ocupar, va fer que Mn. Gabriel deixàs Sineu i anàs de Rector a la parròquia nadiua. La cura de la devoció a la Mare de Déu de Consolació, l'embelliment del temple parroquial, la creació del Museu parroquial, la classificació de l'Arxiu parroquial, duta a terme pel germà prevere santjoaner Josep Estelric i Costa, la creació del Consell Parroquial de Pastoral foren unes bones alegries pel seu cor sacerdotal, unides a la pastoral sol·licitud pels santjoaners. Cada setmana dedicava un dia per anar tant a Son Dureta, com ara a l'Hospital de Manacor, per confortar als feligresos que hi eren hospitalitzats. Patí les punxades de l'adversitat quan es cremà el centre Parroquial, quan hagué de lluitar per la titularitat parroquial de Consolació, restant sempre aferrat a la força de la pregària que alimentava la seva vida sacerdotal, enfortida per la devoció a Maria Santíssima i a Jesús Eucaristia. Dia 01.07.1993 cessava com Rector de Sant Joan per gaudir de la jubilació canònica que en aquell moment era als 70 anys, encetant aquest llarg període que l'ha dut a ser un dels capellans més majors de la nostra Església, omplint els seus dies de servei sacerdotal als santjoaners i d'ajuda fraternal als diferents preveres que han regit la parròquia. Una forta indisposició va fer que haguera de ser internat a l'hospital i el dissabte 27, festivitat del Beat Ramon, fos cridat a la casa del Pare.