L'aventura de ser catequista, tot un repte – Jornada Diocesana de Catequistes
L’aventura de ser catequista, tot un repte
Jornada diocesana de Catequistes, Llucmajor, 3-III-2018
Qui no està d’acord en què ser catequista avui és una autèntica aventura? “Aventura” en el sentit ple i genuí de la paraula de «ser enviats a la sort!», «a veure què passa?», perduts moltes vegades en la imprevisió, desconcertats per la diversitat de situacions i sentiments que viuen els qui s’acosten a la catequesi i formen els nostres grups (avui molt reduïts als 2 primers anys) enfocats majoritàriament a la primera comunió, patir la manca d’acompanyament catequètic i espiritual… Però, podem fer de l’aventura un joiós i entusiasmador camí de confiança i d’amor.
I, ser catequista avui, és un repte. Un repte dels més grans i difícils d’afrontar. Per moltes raons, entre elles perquè és situar-nos davant del món de la indiferència, en molts llocs ja globalitzada. És un repte perquè sovint posa a prova la nostra fe, o almanco, la manera de presentar-la i testimoniar-la.
Vivim un canvi d’època. Ja fa temps. Ha canviat el subjecte i la manera de connectar amb ell. La relació emissor – receptor ha quedat transformada radicalment. L’orientació que cercàvem en la vida i objecte de recerca a la catequesi era la de la brúixola, ara és la dinàmica del radar que capta emissions, les emmagatzema i sovint les fa pròpies sense llegir-les, només cal digerir-les i assimilar-les, encara que no hi hagi criteris de selecció.
L’aventura de ser catequista no pot oblidar que es tracta d’una persona creient. Això i tot, avui és un repte, donat l’ambient que cadascú viu, el seu entorn humà, familiar, social, cultural, etc., condicionen enormement qualsevol opció que algú vulgui prendre. A vegades, és l’ambient mateix que com si ens obligués a viure un dualisme o una actitud hipòcrita que ens mostrem tal com som enmig d’una societat que no valora el fet religiós o se’l mira amb indiferència.
L’aventura de ser catequista ha de tenir en compte que, essent una persona creient, ha de ser sobretot una «bona persona». Avui és el que la gent entén. Només el o la qui és bona persona podrà presentar-se amb total transparència perquè sobresurt per una coherència de vida, la qual cosa no és freqüent en els ambient en els quals ens movem. I a més, el repte no es deixa esperar, ja que sempre és un punt de referència per al grup d’infants i les seves famílies, per la comunitat parroquial de la que ens forma part, i de la gent en general, que és la que es troba en els àmbits seculars en els quals viu.
L’aventura de ser catequista el projecta cap una terra que cada dia canvia, a una gent que viu experiències fins i tot oposades, a un grup humà tan divers, que un s’hi ha de tirar confiant, com ho va fer Abraham, Moisès, els profetes, Maria… La fe salva! El repte va ser sempre estar atent a la veu del Senyor i correspondre-hi amb fidelitat. I la confiança encara agafa més, i es la convicció que la Paraula de Déu és viva i eficaç, que el qui fa créixer és Ell i a nosaltres només ens toca la preocupació de sembrar i sembrar bé.
Avui, ser catequista és tota una aventura perquè és acceptar viure confiant i fent confiança, i amb a dificultat de no veure resultats palpables. Per això, tenim davant el repte de crear aquests espais de confiança i ajudar a fer l’experiència de la fe per contagi. És aquesta bàsicament una actitud “missionera” de la que tant en parla el papa Francesc.
I és dins aquest camp de la missió catequètica que l’aventura de ser catequista ens posa en la línia irrenunciable de la comunicació de «Déu», de donar a conèixer «Jesús» i l’Evangeli, i de fer present una experiència original que és pertànyer a l’Església, que és comunitat, fraternitat…, un projecte que hem d’ensenyar i oferir avui més que mai davant l’onada d’individualisme, aïllament i autoreferencialitat.
En el fons i com a element important a retenir és que l’aventura de ser catequista en situa davant la pregunta directa de Jesús «i vosaltres, qui deis que som jo?» i davant del repte d’haver de respondre des de l’amor «Pere, m’estimes?». Jesús ens demana fermesa, coherència, i una forma d’estimar cada dia més orientada a l’amor total incondicional, l’amor que ha anat madurant pel coneixement, la confiança i el seguiment adquirits en la trobada amb Ell, font de l’alegria de l’Evangeli i que ompl el cor i la vida sencera. La identificació amb Jesús constituirà l’objectiu.
L’aventura de ser catequista conté de ple la convicció de ser deixeble missioner, ja que ha estat enviat per a fer present l’anunci de Jesús amb la paraula i el testimoni de la pròpia vida. Això inclou el repte de l’anunci, de l’acompanyament, de la formació, del desvetllament vocacional, del creixement en l’amor. Sempre en clau de primer (principal) anunci. Diu el papa Francesc que «en la boca del catequista torna a ressonar sempre el primer anunci: «Jesucrist t'estima, va donar la seva vida per salvar-te, i ara viu al teu costat cada dia, per il·luminar-te, per enfortir-te, per alliberar-te». Quan a aquest primer anunci se l’anomena «primer», això no significa que està al començament i després s'oblida o es reemplaça per altres continguts que el superen. És el primer en un sentit qualitatiu, perquè és l'anunci principal, aquell que sempre cal tornar a escoltar de diverses maneres i aquell que sempre cal tornar a anunciar de totes maneres al llarg de la catequesi, en totes les seves etapes i moments» (EG 164).
I afegeix que són necessàries “certes actituds que ajuden a acollir millor l’anunci: proximitat, obertura al diàleg, paciència, acolliment cordial que no condemna» (EG 165).
Més encara, «La trobada catequètica és un anunci de la Paraula i està centrat en ella, però sempre necessita una adequada ambientació i una atractiva motivació, l'ús de símbols eloqüents, la seva inserció en un ampli procés de creixement i la integració de totes les dimensions de la persona en un camí comunitari d'escolta i de resposta» (EG 166).
Finalment, en l’aventura de ser catequista i per a fer realitat la trobada amb Jesús, el camí és escoltar-lo. La pregària rep aquesta força de la Paraula per a traduir-la en anunci i vida.
«S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creis en la bona nova », diu Jesús a la gent (Mc 1,15)
«Pots néixer de nou !», diu Jesús a Nicodem (cf. Jn 3)
«Avui m’he d’hostatjar a casa teva!», diu Jesús a Zaqueu (Lc 19,5)
«Si sabessis quin és el do de Déu!», diu Jesús a la Samaritana (Jn 4,10)
«Coratge, que som jo, no tingueu por!», diu Jesús als deixebles (Mt 14,27)
«Home de poca fe, per què has dubtat?», diu Jesús a Pere (Mt 14,31)
«Quants pans teniu?», diu Jesús als deixebles (Mt 15,349
«Només et falta una cosa: vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres i tindràs un tresor al cel. Després, vine i segueix-me!», diu Jesús al jove ric (Lc 18,18-30)
«Què vols que faci per tu?», diu Jesús al cec Bartimeu (Mc 10,51)
«Pren la llitera i camina!», diu Jesús al paralític a la piscina de Betzata (Jn 5,11)
«Dona, on són? Ningú no t’ha condemnat? Jo tampoc no et condemn. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més!», diu Jesús a la dona adúltera (Jn 8,10-11)
«Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà ; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. Ho creus això?», diu Jesús a Marta abans de la resurrecció de Llàtzer (Jn 11,25)
«Simó, no has estat capaç de vetlar una hora? Vetlau i pregau! », diu Jesús a Pere i als deixebles a l’hort de Getsemaní (Jn 14,37)
«Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics, si feis el que us dic», diu Jesús als seus deixebles (Jn 15,13)
«L’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit i us ho farà entendre», diu Jesús als seus deixebles (Jn 14,26)
«Enteneu això que us he fet? També vosaltres…», diu Jesús als deixebles (Jn 13,12)
«Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare», diu Jesús a Felip (Jn 14,9)
«Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots », diu Jesús als Dotze (Mc 9,35)
«Preneu, això és el meu cos… feis això que és el meu memorial!», diu Jesús als seus deixebles en el darrer sopar (cf. Lc 22,17s)
«T’ho assegur, avui seràs amb mi al paradís », diu Jesús a un criminal penjat a la creu ( Lc 23,43)
«Vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra», diu Jesús als seus apòstols en el moment del comiat (Ac 1,8)
«Aneu, idò, a tots els pobles i feis-los deixebles meus, batiant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo som amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món», diu Jesús als Onze deixebles a Galilea (Mt 28,19-20).
La pregària amb la Paraula de Déu és escolta i espai de trobada amb el Senyor i en comunitat orant. Fem-ne una senzilla i sincera lectura creient: què diu? (lectura del text i del context), què em diu? (meditació), què em fa dir? (oració, la meva resposta des de la pluralitat de situacions que puc manifestar: acció de gràcies, identificació, relació, penediment, intercessió, petició o súplica, benedicció…). com orienta la meva vida? Aquest ha de ser l’exercici habitual del cristià per «estar en forma» i re-crear constantment l’experiència cristiana per a un mateix i per a oferir-la als altres.
Podem aventurar-nos confiant plenament en el Senyor i respondre als reptes que se’ns presenten. Sentir-nos acompanyats ens anima a aventurar-nos a respondre al repte de fer un bon acompanyament en la missió de catequistes que se’ns ha confiat.
+ Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
