Diumenge de la Paraula de Déu, instituït pel papa Francesc

Aquesta frase és del profeta Jeremies, pronunciada en un moment de molta turbulència personal i social, motiu per a trobar força i coratge en la Paraula de Déu. Més encara, la frase sencera del profeta és: «Sempre que m’arribava la vostra paraula, jo la devorava, i era un goig i una delícia per al meu cor. Jo port el vostre nom, Senyor, Déu de l’univers» (Jr 15,16). També el profeta Isaïes diu la seva i defensa que la Paraula de Déu és eficaç i sempre dona el fruit esperat: «Tal com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra i la fecunden, i la fan germinar fins que dona llavor als sembradors i pa per aliment, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà a mi infecunda, realitzarà el que jo volia, complirà la missió que jo li he confiat» (Is 55,1-11). O ja en el Nou Testament, en concret, la carta als cristians hebreus: «La Paraula de Déu és viva i eficaç» (He 4,12). Llegir, escoltar, meditar la Paraula de Déu és del tot necessari i dona confiança, la tenim als llavis, la tenim al cor.

I un pas més: des de Jesús, els apòstols tenen clar que el primer encàrrec que els feu és el de comunicar la Paraula, estendre-la, donar-la a conèixer. Fixem-nos en el que diu Pau al seu deixeble Timoteu: «Proclama la Paraula de Déu, insisteix quan és oportú i quan no ho és, reprèn, interpel·la, exhorta, com un que té molta paciència i sap ensenyar» (2Tm 4,2). La primera Església va entendre molt bé la missió que li encomana Jesús de fer arribar a tothom la seva Paraula: «Anau per tot el món i anunciau la bona nova de l’Evangeli a tota la humanitat» (Mc 16,15), i afegeix el mateix evangelista, Marc, «Ells se n’anaren a predicar per tot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la Paraula amb els signes prodigiosos que l’acompanyaven» (Mc 16,20). Així i tot, Jesús havia deixat clar que no tothom rep la Paraula de la mateixa manera, ben igual que distints terrenys reben la llavor en el moment de la sembra. Facem l’exercici d’agafar la Bíblia o l’Evangeli i tractem de llegir de l’Evangeli de Mateu, el capítol 13, des del verset 1 fins al verset 23: és la paràbola del sembrador, on la Paraula de Déu és la llavor i el terreny on cau som nosaltres.

Facem avui aquest exercici amb la Paraula de Déu i agafant el text en el qual Jesús exposa la paràbola del sembrador (Mt 13,1-23), situem-nos-hi amb tranquil·litat, sense preses, amb molta pau interior, amb actitud humil i receptiva, amb goig i voluntat d’escolta. Serà una estona de pregària. Facem-ho seguint aquests passos:

1) Agafam el text i el llegim, l’he d’entendre, què diu? [lectura]

2) El tornam a llegir i ens demanam: què em diu? [meditació]

3) Responc a la pregunta: què em fa dir? quina pregària em suggereix [oració]

4) Com he d’actuar? [contemplació] és a  dir, com m’anima a viure, amb quina nova manera de ser, de dir i de fer. La Paraula de Déu em transforma…

Aquest exercici el puc fer cada dia i amb qualsevol text de la Paraula de Déu. M’ajudarà a conèixer-la, a pregar i a fer-la vida. Com més exercici feim, més «en forma» estam!