Ser missioners forma part del ser cristià pel fet que és inconcebible que un seguidor de Crist no comuniqui allò que ha rebut com a deixeble. El missioner no viu sol ni camina sol, la seva vida està en funció dels altres, com Jesús quan acompanya. Al llarg dels anys són molts els capellans, religiosos, religioses, laics i laiques que han sortit de Mallorca per encarnar-se en el món dels més pobres, deixant-ho tot per amor a ells. Han anat a dir-los: “Caminam amb tu!”, un gest d’amistat i confiança plenes. Donem-ne de tot cor gràcies a Déu, a ells i elles, que ho donen tot sense esperar res a canvi.

Mallorca Missionera, marca identitària de la nostra Església illenca, fa realitat aquelles paraules del Papa Francesc: “Sortim, sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist” i afegeix que “si una cosa ha d’inquietar-nos santament i preocupar la nostra consciència, és que tants germans nostres visquin sense la força, la llum i el consol de l’amistat amb Jesucrist, sense una comunitat de fe que els contingui, sense un horitzó de sentit i de vida” (EG 49).

Però, d’on surt la vocació missionera i com s’alimenta? No hi ha dubte que de l’experiència de Déu i del seu amor que salva. Per això, la “missió” té la seva arrel en la nostra identificació amb Jesucrist i amb el seu programa de vida basat en l’amor. Ara bé, per a ser missioner s’ha de ser deixeble, condició necessària per al seguiment del Mestre. “Si un realment ha fet una experiència de l’amor de Déu que el salva, no necessita gaire temps de preparació per a sortir a anunciar-lo” (EG 120).

Aquest “caminam amb tu!”, com a lema d’enguany, ens fa mirar Jesús i prendre model d’ell. Quan es posa a caminar amb els deixebles que fugen decepcionats cap a Emmaús, no deixa de conversar amb ells, els escolta, els fa preguntes, sempre té la iniciativa. Podem viure la mateixa experiència fins a dir-li també que “el nostre cor està ardent mentre ens parla i ens explica el sentit de les Escriptures”.