«Obre de bat a bat els teus ulls a tot allò que vegis i deixa que se t’omplin de saba i de frescor les mans, per tal que els altres puguin tocar aquell miracle de la vida bategant quan et llegeixin», és el que aconsellava el beat Manuel Lozano Garrido als seus companys periodistes. Aquest és l’objectiu del papa Francesc en la celebració de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, i ho diu amb aquestes paraules introductòries: «Vull dedicar aquest Missatge a la crida a “anar i veure-ho”, com a suggeriment per a qualsevol expressió comunicativa que vulgui ser clara i honesta: tant en la redacció d’un diari com en el món del web, tant en la predicació ordinària de l’Església com en la comunicació política i social. “Vine i ho veuràs” és la manera com s’ha comunicat la fe cristiana, a partir de les primeres trobades a la vora del riu Jordà i del llac de Galilea.» L’Evangeli -ho diu la paraula- és sempre «bona notícia».

Tanmateix, per què les bones notícies no són notícia? o hi ha algú a qui li interessa que no ho siguin? Quina intenció mou aquest mercat que, a més i amb tota intenció, genera notícies falses? El papa Francesc es refereix a un tipus de comunicació que és de cada vegada menys capaç d’interceptar la veritat de les coses i la vida concreta de les persones, i que no sap recollir ni els fenòmens socials més greus ni les energies positives que emanen de les bases de la societat. Per això, diu que «cada instrument és útil i valuós només si ens empeny a anar i veure la realitat que d’una altra manera no coneixeríem, si posa en xarxa coneixements que d’altra manera no circularien, si permet encontres que d’una altra forma no es produirien». El «vine i veuràs» de Jesús convida a un encontre de bona qualitat humana, aquella que ens capacita per a contemplar els esdeveniments i les persones, exercint la capacitat d’expressar i compartir la veritat, el bé i la bellesa. 

Quan a l’hora de donar una notícia, hi ha algú interessat en dar-la i veu que no conté conflicte, és capaç de renunciar a la informació perquè en «positiu» -diu- no interessa. És més que coneguda la intenció de certa premsa que prohibeix als seus professionals generar bones notícies i els mana que es dediquin només a treure a llum allò que és «negatiu» i pot fer mal. Pitjor encara si corromp el seu treball amb notícies falses que dins el teixit social susciten emocions com l’ànsia, la calúmnia, la sospita, l’insult, la confusió, el menyspreu, la ràbia i la frustració. Desgraciadament, l’ús manipulador de les xarxes socials les converteix en un perill perquè fomenten la mentida i perden la dimensió que tenen de ser vehicle de veritat, bellesa i bondat. Entre tots, per tant, facem que la vertadera comunicació sigui l’espai favorable per a manifestar-hi la pròpia responsabilitat en la recerca de la veritat i en la construcció del bé, tot per una expressió comunicativa clara i honesta.