El bon tracte és una de les primeres condicions per al diàleg. Així i tot, veim que abunden molt els monòlegs. Monòlegs i més monòlegs, per això no ens entenem, senzillament perquè no ens escoltam! Com qui de vegades va pel carrer amb el cap baix, auriculars posats, absents de tot allò que passa al seu voltant. I, si xerram, no ens miram als ulls, la relació és anònima, freda, sense l’ardor de la paraula, sense mirar, sense la riquesa humana del diàleg. El bon tracte suposa això, dialogar fins a fer-ne un art que fa possible l’amistat social.

El papa Francesc diu que «acostar-se, expressar-se, escoltar-se, mirar-se, conèixer-se, tractar de comprendre’s, cercar punts de contacte, tot això es resumeix en el verb «dialogar». Per a trobar-nos i ajudar-nos mútuament necessitam dialogar […]. El diàleg persistent i coratjós no és notícia com les topades i els conflictes, però ajuda discretament el món a viure millor, molt més del que podem observar» (FT 198). El diàleg és un art que podem experimentar si deixam que la pregunta tingui resposta i si l’atenció a l’altre és amable, propera, feta de bon tracte. Fixem-nos en la Bíblia, tota ella conté el diàleg de Déu amb la humanitat, integrat en cada cultura, fet de pregunta que espera resposta. Déu té la iniciativa, però també Ell és la resposta quan, en la persona de Jesús, es fa història en el cor de la nostra. També la paraula «religió» expressa aquesta relació dialogal. 

«Se sol confondre el diàleg amb una cosa molt diferent: un febril intercanvi d’opinions en les xarxes socials, moltes vegades orientat per informació mediàtica no sempre fiable. Són solament monòlegs que procedeixen paral·lels, potser imposant-se a l’atenció dels altres pels seus tons alts o agressius. Però els monòlegs no comprometen ningú, fins el punt que els seus continguts sovint són oportunistes i contradictoris» (FT 200). Amb aquestes paraules i obert a la necessitat del diàleg, el papa Francesc diu que «l’autèntic diàleg […] suposa la capacitat de respectar el punt de vista de l’altre» (FT 203) i afegirà que «en un vertader esperit de diàleg s’alimenta la capacitat de comprendre e sentit d’allò que l’altre diu i fa, encara que un no pugui assumir-ho com a convicció pròpia». 

Tot i que és important fer una valoració positiva d’internet com a cosa bona, fins i tot com a do de Déu, ja que pot oferir majors possibilitats de trobament i de solidaritat entre tots, és en el diàleg sincer que s’ha de cercar la veritat íntegra, la proximitat amb els més febles i el bé comú. «No podem acceptar -diu el Papa- un món digital dissenyat per explotar la nostra feblesa i treure a fora el pitjor de la gent» (FT 205). El diàleg sincer ha de ser la clau per obrir la barrera d’un nou camí de conversió.