L’estiu dóna per a molt, si estam atents als esdeveniments i si tenim bon tracte amb les persones. Tant la relació personal com qualsevol mitjà de comunicació han de fer possible perquè les persones es respectin, s’obrin a un diàleg constructiu, s’entenguin i s’interpretin bé. Volem que sigui així i podem fer que ho sigui. Cada dia, viure és com obrir un llibre on hi ha, entre pàgines atractives i sorprenents, moltes en blanc.

Però, mirar-la en positiu és descobrir que al bell mig hi som cadascú de nosaltres, en un gran espai que se’ns presenta com una pàgina no escrita que s’ha d’omplir des de que comença el dia fins que acaba. Aquesta és la responsabilitat que tenim, però també el goig de col·laborar a que la vida sigui alegre, viscuda sense por, amb aquell realisme que ens diu que ens podem entendre.

Sabem que no hi ha fronteres ni barreres si som creadors de ponts. Som ciutadans del món, estam implicats en la seva marxa i tot ens afecta i ens condiciona. Però també hi ha les petites notícies de cada dia, la nostra realitat més immediata, la que està a les nostres mans. Aquest és el lloc de la nostra acció. Podem omplir els dies de vida, d’alegria, de feina ben feta, de gestos senzills, plens de cordialitat. En una paraula, missatgers de bones notícies. Tenim el dret de que ens arribin i el deure de fer-les arribar. Aprofitem-ho!

De tot això, a més, en podem fer una lectura original, fins i tot creient, quan fem l’esforç de descobrir que en tot el que succeeix Deu hi és present i es manifesta com una brisa fresca i suau, perceptible des del silenci i la netedat de cor. De Jesús hem après això de “feliços els nets de cor, perquè veuran Déu”. Fixem-nos en els ulls. La netedat de la mirada ja ens indica què hi ha a l’interior de cadascú. Els esdeveniments, les persones, la natura, tota la realitat que ens envolta, són objecte de la nostra percepció. Posem-hi mirada sacramental, la que veu més enllà del que perceben els sentits. Fent-ho ens omplirem de bellesa, de pau i gratuïtat.