Hi ha una condició inicial per entendre i viure allò que estam celebrant en aquesta nit de Nadal. Una condició que és l’actitud que ens obre el cor per acceptar que Déu ha entrat en la nostra història humana i s’ha fet un de nosaltres per a estar al costat nostre i dignificar la vida de la humanitat, la vida dels homes i dones de tots els temps, per tal d’obrir-nos un futur d’esperança i orientar-nos cap a Ell. La condició per a obrir-nos a aquest misteri és la humilitat. Només un cor humil, pobre, net, just, compassiu, pacífic, a l’estil de les benaventurances, és capaç de captar la immensitat d’un amor que abasta la humanitat i la creació sencera.

Això és Nadal, el misteri del Déu-amb-nosaltres, ja des del començament acollit i rebutjat alhora, que neix a un lloc indigne perquè no hi ha vivenda per a ell, que ha d’emigrar perquè just ha nascut ja és perseguit, que es presenta sense cap pretensió de poder sobre ningú, que porta un missatge d’humilitat, d’amor i de pau capaç d’omplir  qualsevol expectativa humana. És tan gran el misteri que avui celebram, el Nadal del Senyor, que les nostres paraules mai no podran expressar del tot la profunditat d’aquest esdeveniment que ha capgirat la història i li ha donar una orientació decisiva.

La Paraula de Déu no és cap fake news, ni tampoc diu mentides, l’hem escoltada amb atenció i acceptam des de la fe la veritat que ens comunica  Per això estam tant contents i feim tanta festa, perquè hi posam Jesús en el seu centre, encara que per a molts ho visquin d’una altra manera. Ho hem escoltat i ens ompl de goig: «Avui ens ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor». Ja el cant de la Sibil·la ens ho ha fet saber quan anunciava que naixeria un salvador. Déu, en el naixement del seu Fill Jesús, s’abaixa a compartir la nostra condició humana, essent igual a nosaltres llevat del pecat, es fa proper parlant el nostre llenguatge i vivint totes es dimensions de la nostra vida, la de cadascú i la de poble, carregant fins i tot les nostres penes i sofriments. El naixement de Jesús, que és el misteri de l’amor amb què Déu ens estima, és el que, amb esperit humil, agraït i festiu, els cristians anunciam i celebram arreu del món.

Contemplant l’infant Jesús, amb Maria i Josep a Betlem, el contrast està servit. Es tracta d’un relat molt diferent d’allò a què estam acostumats quan per a molts Nadal ha perdut el seu sentit original. Una família pobra i un infant pobre que s’identifica amb els pobres d’aquest món, que “el troben en bolquers i posat en una menjadora perquè no havien trobat lloc a cap casa ni a cap hostatgeria”.

D’altra part, és la gent senzilla la que s’alegra de la bona notícia que reben i corren a trobar-se amb Maria i Josep, aquesta jove parella que Déu ha visitat i ha transformat en el seu santuari. Aquesta gent senzilla són els pastors. Ells posseeixen tot allò que falta a la nostra societat, tan plena de tot, però tan buida de Déu. Diu l’Evangeli que els pastors «trobaren Maria i Josep, amb l’infant a la menjadora», i que, «havent-lo vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant». Les bones notícies no són perquè cadascú se les quedi guardades, sinó per ser comunicades amb gran alegria. Tota una invitació a ser bons periodistes, bons informadors.

Amb aquesta actitud humil i de fe, els pastors són els primers que van a trobar-lo; també per això aquells Mags -que representen la resta de la humanitat- el cerquen i el troben perquè fan cas –també amb actitud humil– de l’estrella que els ha guiat durant tot el temps de la recerca i han entès molt bé de qui fiar-se. Tot això ens fa veure que creure és possible quan deixam entrar Déu en la nostra vida, amb tot el seu misteri i sense posar-li condicions. Estimar significa el mateix. És el que han fet Maria i Josep. La humilitat ho ha fet possible. Així ens ho expliquen els diferents relats evangèlics al voltant del naixement de Jesús; i així ho hem après en la nostra tradició cristiana i familiar. Per la seva transcendència i pel bé que suposa, també la nostra cultura ho ha integrat des de sempre i ha assumit aquells valors humans i espirituals que conté i ho ha fet participar a tot el poble perquè és per al seu bé. Això explica que en posem Jesús al centre del Nadal i això doni lloc a unes festes plenes de llum, de solidaritat i de pau.

Ens hem de felicitar perquè la trobada amb Jesús ha de ser possible sempre, només fa falta estar-hi atents i disposats a acollir-lo. Fins i tot, en els moments difícils que ens toca viure i hem d’arribar a Ell enmig de moltes boires, interrogants, violència, fang i tot tipus de contrarietats. Fem-ne pregària i acció solidària no oblidant els qui han perdut la vida a causa de la DANA i les famílies que han quedat afectades per perdre l’habitatge i allò més bàsic per a una vida digna. No oblidam les víctimes de les guerres que en aquests moments afecten la humanitat a tants paisos en conflicte i moren tants innocents. Tenim molt presents tots els malalts i impedits situats a ca seva, a hospitals, clíniques i residències. Volem acollir els migrants que fugen de la seva terra i s’arrisquen a una travessia plena de perill de mort, i també volem estar al costat dels qui són víctimes de qualsevol tipus de violència… Nadal també és per a tots ells, hi tenen tot el dret. Només hi falta que descobriguem que Jesús és present en ells i enmig d’ells, i demana posada, habitatge, disposar dels mateixos drets i no perdre l’esperança. La presència de Jesús hi és, també afectat en uns cassos i perseguit en altres. Hi és en els mils i mils voluntaris que s’ha posat al costat dels qui més pateixen, en els pares i mares que cuiden els seus fills, avis i familiars amb amor, en els professionals de la sanitat que com a bons samaritans estan servint les cures pal·liatives i fent companyia als qui pateixen malaltia i soledat, en els qui han de fer més hores de feina perquè altres puguin fer festa… Amb amor, dedicació, ajuda i solidaritat hem de fer que també Jesús sigui el centre de les seves vides i experimentin un nou naixement per l’amor que entre tots els podem transmetre.

En una nit com la d’avui i en un dia com el de Nadal, tampoc no podem deixar de tenir present el moment angoixós que viu la terra de Jesús. Mentre nosaltres aquí vivim en pau, allà pateixen la guerra, on des del 7 d’octubre de 2023, fa més d’un any, han estat assassinats més de 45.000 palestins i més de 1.000 israelians, la majoria civils, dones i infants. El missatge que aquests dies ens han fet arribat “els patriarques i els caps de les Esglésies de Terra Santa ens recorda que, malgrat les guerres i es injustícies, el naixement de Jesús simbolitza una transformació espiritual que pot inspirar la justícia, la misericòrdia, la reconciliació, la restitució dels drets vulnerats i la pau”. Des d’aquesta situació ens animen a nosaltres, els cristians i persones de bona voluntat, a unir-nos en pregària i accions per la pau, posant fi a les lluites i construir una societat justa i solidària. Per això demanen, també fent una crida a la comunitat internacional, l’alliberament dels hostatges, el retorn des desplaçats i la reconstrucció de les infraestructures afectades, la devolució de les propietats confiscades injustament, i en l’atenció a les necessitats bàsiques de les persones que viuen en condicions extremes de fam i set. Nadal no és només el recordatori d’un naixement sant, sinó una crida universal a transformar la foscor en llum i el sofriment en esperança.