Cada dia és una nova creació. De part nostra és la millor col·laboració a una obra que té el seu origen en un misteri d’amor. Per Ell tot ha vingut a l’existència. El cel i la terra, la llum, el sol, les estrelles, les meravelles del firmament, l’espai infinit que ens depassa i la natura que ens rodeja, els continents i les illes, l’aire i la mar, tot pot tenir una explicació científica, però més enllà amaga un misteri inexplicable.

La vegetació, herbes i arbres fruiters, la bellesa de les nostres illes, la grandesa de la nostra mar mediterrània… No hi ha dubte que unes lleis físiques expliquen moltes coses, però a l’inici d’aquesta meravella, hi ha Algú que ens ho ha regalat perquè ho administrem bé, ja que tot ha estat posat a les nostres mans. “El malbaratament de la creació –diu el papa Francesc– comença allà on no reconeixem ja cap instància per damunt de nosaltres, sinó que només ens veiem a nosaltres mateixos” (Laudato si’, 6).

Heu pensat mai que tot això no ho hem comprat, que és un do que compartim? Pens que de part nostra, tanmateix, hi tenim molt que dir i molt que fer: l’agraïment, el respecte, l’admiració, la col·laboració gratuïta en el seu manteniment i la seva dignificació. Està entre les nostres preferències? I direu: què podem fer? Sols per començar, els detalls més petits d’una bona educació i organització en l’ús dels recursos naturals i l’equilibri del seu consum segons les legítimes necessitats. El medi natural, social i cultural és la nostra casa harmoniosa que rebem i perfeccionam.

Quan contemplam la bellesa de la creació a les nostres illes, què s’hi cou dins el cor? Vetlem per un equilibri entre un cor de místic i un cor de peregrí, per una vida viscuda amb simplicitat i harmonia amb Déu, amb els altres, amb la natura i amb un mateix. Ja fa anys ho vaig aprendre d’un pagès que em deia: “si tractes bé la terra, la terra et tractarà bé a tu”. La natura és un meravellós llibre a través del qual Déu ens parla i ens fa arribar la bellesa del seu amor.