Aquest és el nom de infant kurd mort a platja, a Turquia, el dia 2 de setembre de l’any 2015, la imatge del qual va donar la volta al món i que havia naufragat amb el seu germà Ghalib i la seva mare Rehana. «Alan Kurdi» és el nou nom que ha fet seu el vaixell alemany amarrat al port de Palma, a Mallorca, en memòria de les innombrables víctimes que quasi a diari perden la vida en el mar Mediterrani, convertint-lo en un cementiri.

Aquest vaixell, tot un símbol –com altres– d’ajuda humanitària pertanyent a la Ong alemanya Sea-Eye, es dedica a salvar la vida dels refugiats que fugen de la violència, de la fam i de la injustícia. Una crida, una veu profètica que és un toc a les nostres consciències instal·lades en la comoditat i la indiferència, quan no en el rebuig que impedeix l’acollida i l’ajuda urgent dels qui demanen que els sigui reconeguda la seva dignitat humana. Com han explicat, ni Malta, ni Itàlia, ni Tunis els han obert els braços.

El capità Klaus Stadler i els tripulants de vaixell de rescat «Alan Kurdi» ens han demanat que els portem la benedicció del Senyor, i així ho hem fet. L’emotiva sorpresa ha estat comptar amb la presència del pare del petit Alan Kurdi, Abdullah Kurdi, vingut expressament des de Síria i la seva cunyada Fàtima Kurdi, amb l’objectiu de participar en aquest esdeveniment que ha posat el nom del seu fill i nebot a un vaixell que vol ser per a molts un signe més de salvació. «És un honor que el nom del meu fill estigui en un vaixell que es dedica a salvar vides» –ha dit emocionat el pare–.

Hem ruixat el vaixell amb aigua beneïda, signe de vida en les nostres tradicions religioses i hem compartit –cristians i musulmans– la pregària dirigida a Déu, Pare de tots, perquè acompanyi i ajudi sempre a aquesta organització humanitària, testimoni del seu amor misericordiós.

Amb aquest text concloíem la pregària: «Que el Déu de l’amor, Pare de nostre Senyor Jesucrist i per la força del seu Esperit, guiï els vostres camins pel mar, perquè faceu el viatge en pau i ajudeu amb la vostra actitud humanitària i tota la nostra solidaritat i ajuda, a viure la dignitat dels fills de Déu i gaudir de tots els drets als qui seran acollits i traslladats. Al mateix temps, demanem que comenci una nova era de pau i benestar en els països d’on tanta gent fuig de la misèria, la injustícia, la violència i la fam». Una experiència viscuda que reclama de tots noves actituds i noves accions humanitàries.