Han estat tres les trobades-celebració de l’enviament: a Inca, a Manacor i a Palma. Ens hi hem trobat els agents de pastoral, conscients de la crida que el Senyor ens fa a través de l’Església perquè siguem presents en els diferents escenaris que configuren la nostra societat. Són tants els camps de la pastoral que reclamen presència i actuació que no podem entretenir-nos en discutir qüestions secundàries, sinó que –com ens demana el papa Francesc– hem de «sortir de la pròpia comoditat i atrevir-nos a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli» (EG 20). El camp d’acció està obert, la confiança donada, tota, i el treball en equip i en xarxa, imprescindible.

D’on ens ve la confiança? Primer de tot, ens ve de Jesús, que ha dit «anau a tots els pobles i feis-los deixebles meus, batiau-los i ensenyau… Jo som amb vosaltres!» (Mt 28, 19-20); en segon lloc, la confiança ens ve de l’Església, que ens envia en nom de Jesús; en tercer lloc, ens ve d’entre els qui compartim la mateixa missió i ens hem de fer confiança els uns als altres. D’aquesta manera, la tasca encomanada pot ésser fecunda, més si va acompanyada de la pregària personal i compartida en família, en grup. Tinguem present el que diu el papa Francesc: «Petits, però forts en l’amor de Déu, com sant Francesc d’Assís, tots els cristians som cridats a tenir cura de la fragilitat del poble i del món en què vivim» (EG 216).

On som enviats? La nostra consciència que som deixebles missioners ens vol arrelats allà on som, estimant la nostra terra, els nostres costums, la nostra llengua, la nostra identitat. Només des d’aquesta actitud, podem entendre que som enviats a tot el món, el nostre, el de més a prop i –si Déu ens hi crida– a qualsevol indret llunyà. És una missió d’il·luminar, de beneir, de vivificar, d’aixecar, de curar, d’alliberar (cf. EG 273). Ser amb els altres i per als altres. Hem de saber que cada persona, cada grup, qualsevol amb qui ens trobam, és digna d’estimació i d’ajuda, és el mateix Crist qui se’ns posa al davant. Ser enviats és anar al seu encontre. Tota persona «batiada» s’ha de sentir «enviada».