Amb l’arribada del nou Any litúrgic, Déu manté la iniciativa de parlar-nos com a amics. Es el regal que ens ofereix cada dia, setmana rere setmana, com a aliment necessari per a mantenir viva la nostra fe, la nostra esperança i la nostra caritat. La bona noticia és que, en aquest temps d’Advent, hi ha Algú que ens surt a l’encontre i vol mantenir-nos viva l’esperança. És Jesús que ve! Ve amb aquella tendresa que sempre pot retornar-nos l’alegria.

Advent vol dir esperança. L’esperança és la que manté el deler d’una espera. Aquesta espera de Déu, que té la seva font en Ell, sempre precedeix la nostra esperança, exactament com el seu amor ens abraça sempre primer. Amb paraules de sant Agustí podem dir plens d’esperança: “Ens has fet per a tu, Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que no descansi en tu”. Estam cridats a voler aconseguir allò que Déu espera de cadascú de nosaltres. Demanem-nos-ho: Què espera realment de mi, i de tu? Treballem-ho dedicant algun temps a la pregària i tractem de ser coherents en la forma de comportar-nos Evangeli en mà.

Aquest temps de “vetla” i d’estar ben desperts, quan tot es va il·luminant a poc a poc preparant les festes, quina llum ha de penetrar el nostre cor perquè s’obri a Jesús “que ve”? Amb paraules del papa Francesc, “convid a cada cristià, en qualsevol lloc i situació en què es trobi, a renovar ara mateix el seu trobament personal amb Jesucrist o, almanco, a prendre la decisió de deixar-se trobar per ell, d’intentar-ho cada dia sense descans”.

Nadal és cada dia quan acollim Jesús en la nostra vida i l’acollim en cadascuna de les persones amb les que convivim o ens trobam. Aquesta és la mesura per saber si l’acollim a Ell. Fixem-nos en Maria, ella, amb la seva actitud receptiva, ha sabut esperar-ho tot de Deu i donar-nos Jesús. Així, el Salvador esperat, arriba fins a nosaltres perquè tinguem “vida”, aquella vida que fa del “cel” una experiència ja possible aquí a la terra, aquella vida que es font d’esperança per a tothom. Veniu, Senyor Jesús!