No hi és de més que comencem amb una humil confessió: «la nostra indiferència els condemna a l’oblit». Aquestes paraules encapçalen la campanya que Mans Unides posa a la nostra consideració fent una crida a la nostra consciència perquè mirem des dels últims, per tal de poder comprendre un món on la desigualtat, la fam i la pobresa continuen sent els reptes que impedeixen a més de la meitat de la humanitat viure dignament. L’oblit és una nova forma d’exclusió. Per això, el nostre caminar sinodal ha de prendre en aquesta ocasió una dimensió nova, la lluita contra la indiferència. Passar de llarg, no fixar-se en la realitat de sofriment que ens envolta, no fer cas dels clams que no paren, fer el sord a qui ens agafa de la mà cercant reconeixement, recolzament, un gest solidari que reconegui la seva dignitat humana. 

Caminar junts amb Mans Unides vol dir viure la decisió de no tancar-se en l’individualisme que aïlla i obrir-se a comptar amb els altres, unint les mans i els cors per una única conquesta, la del reconeixement dels drets de cadascú i dels pobles, això sí, amb el compromís dels deures que hi corresponen. És inhumà voler avançar deixant els altres tirats a la cuneta de la insolidaritat i de l’oblit. Els responsables de Mans Unides ens diuen que «un estil de vida individualista és còmplice en la generació de pobresa i, sovint, descarrega sobre els pobres la responsabilitat de la seva condició. Però la pobresa no és fruit del destí, sinó conseqüència de l’egoisme. És decisiu donar vida a processos de desenvolupament en els quals es valorin las capacitats de tothom, perquè la complementarietat de les competències i la diversitat de les funcions donen lloc a una participació en comunitat». Podem veure que aquí conflueixen els tres grans objectius del Sínode, que són els de l’Església: comunió, participació, missió. 

Ajudant i treballant en projectes, dels quals cada anys se’ns dona compte del que s’ha realitzat, es genera credibilitat i esperança. D’aquesta manera s’intenten eliminar les bretxes que mantenen les comunitats en una situació de pobresa i exclusió. Tradicionalment, d’aquesta campanya s’ha dit que és «contra la fam». El que se’ns demana és construir un món nou, sense fam, com a projecte comú. Després de la pandèmia, amb tantes experiències viscudes, no tot és igual, fa falta ser creatius, imaginant i proposant noves formes de cooperació, nous estils de vida, més sobris, més compartits, més humans. Caminar junts -aquesta gran proposta del Sínode- ja demana fer-ne experiència amb fets quotidians, allà on la vida ens demana transformació, canvi, renovació, frescor evangèlic. I si a aquest caminar junts hi afegim les Mans Unides, els nostres cors bategaran a un mateix ritme, el de l’amor que no condemna ningú a l’oblit, el de l’amor que no passa mai!