Ja comença a ser freqüent comentar entre nosaltres que hi ha molts batejats, però pocs iniciats a la vida cristiana. Un compte de resultats que en principi no proporciona molta joia. Que vol dir? Té que veure amb l’afirmació del Precursor de Jesús, Joan Baptista, quan diu que «entre nosaltres ja hi ha Algú que no coneixem», o potser no coneixem prou com perquè la nostra vida quedi transformada per Ell. És la iniciació cristiana la qui té com a objectiu l’encontre amb Jesucrist, però no un encontre casual, forcat, edulcorat o condicionat per la pressió social. El vertader encontre amb Ell abasta tota la persona i dóna un nou horitzó a tota la vida.

No obstant això, som conscients que el seguiment de Jesús és constantment posat a prova. Son molts els reptes als quals cal respondre des de la fe quan ens afecta un enfosquiment de l’esperança. Quina nova proposta podem fer als homes i dones d’avui, amb un accent especial als joves i ambients allunyats, afectats per una situació ambiental d’indiferència? Quina espiritualitat pot ajudar a tantes persones a recuperar l’esperança? Amb quina acció missionera podem donar a conèixer Jesucrist i el seu Evangeli? Què fer per a ajudar a obrir els cors a la confiança i a les dimensions del Déu-Amor, com a forca interior que dugui a reiniciar un procés de fe? Treballem-ho sols o amb altres i portem-ho a la pregària!

Esforcem-nos per conèixer «Aquest» que ja és entre nosaltres i que potser no coneixem! Comencem escoltant la Paraula de Deu, pel que diu de si mateix, com és en persona i que pretén: «L’Esperit del Senyor Deu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gracia del Senyor». Aquesta es la carta d’identitat que Jesús fa seva i el programa d’actuació que ens proposa, a nosaltres, l’Església. Una identitat i una actuació que ens mostren el vertader rostre de Nadal.