Compartint amb els joves una de les peregrinacions de setmana santa, un d’ells em va fer aquesta pregunta: ¿com és possible la trobada amb Jesús, de la que tant en parlam? Realment estava tocant un dels punts claus de la fe cristiana. Anàvem caminant en grup i reflexionant. Poc a poc vaig intentar respondre. Amb Jesús ens hi trobam llegint, meditant i pregant l’Evangeli, especialment a partir del que ell diu i fa, escoltant les seves preguntes i responent-les, confrontant la pròpia vida amb la seva. Aquest és un primer aspecte que ens ajuda a una bona comunicació humana i es converteix en pregària.

El diàleg va seguir quan em vaig referir a una altra dimensió de la trobada amb Jesús. El model ens el dóna el mateix Jesús quan s’identifica amb totes aquelles persones que hem acollit, hem acompanyat i ajudat, aquells “germans més petits” a qui hem donat de menjar i beure, a qui hem vestit o hem visitat perquè estava malalt o a la presó. Posem-hi aquí tota persona amb la qui Jesús s’identifica. En aquest aspecte hi tenim molt feina a fer, ja que afecta tota relació humana. Són els ulls de la fe i l’escalf de l’amor que fan possible  que en tota persona hi vegem Jesús a qui reconèixer i estimar.

 L’altre aspecte és l’encontre amb Jesús ressuscitat que té lloc cada vegada que celebram l’Eucaristia i els altres sagraments. És una trobada en la qual, com en tot el que s’ha dit abans, hi intervé la fe i la comunitat, ens enforteix espiritualment i dóna una nova projecció a tot el que som, deim i feim.

Som hereus d’un poble creient que ha edificat la seva convicció de fe sobre el testimoni dels apòstols. D’ells bevem l’experiència quan expliquen com s’han trobat amb Crist ressuscitat i com aquest esdeveniment singular ha donat un gir total a les seves vides. Han passat del dubte a la confiança, de la por a la pau interior, de la desil·lusió a l’entusiasme, de la soledat a la companyia, de la decepció al goig de comunicar la bona noticia i implicar-s’hi del tot fins a comprometre-hi la vida.