El relat de la Passió que inaugura la Setmana Santa bé mereix una meditació que ens dugui a contemplar el misteri d’amor que amaga. La nostra mirada envers aquest Jesús que és perseguit i entregat a la tortura i a la mort, avui s’estén a tantes persones amb les quals s’identifica i que pateixen la mateixa injustícia. Apropar-nos al germà que pateix per qualsevol motiu comporta la necessitat de posar-nos al seu costat, de posar-nos a favor seu. Aquest és el rerefons i el compromís per a viure uns dies sants on podem trobar molts enigmes i moltes respostes. 

El mitjà és l’observació creient del que passa en el nostre món, el global i el més proper i personal; la lectura meditada de la Paraula de Déu, que aquests dies és extensa i prolífera, entrant en allò que més ens toca el cor; el silenci ambiental i personal, farcit pel gust d’entrar en el propi interior; les celebracions litúrgiques, especialment l’Eucaristia, i les altres expressions de la fe; una certa dosi d’austeritat i sobrietat; experimentar el gust d’Evangeli i el goig del Crist Ressuscitat, font de vida i esperança per a tothom. 

La pregunta que tantes vegades ens fem sobre l’existència del mal també afecta Jesús, el qual tot i que el venç, també per solidaritat amb nosaltres el pateix prenent-lo  damunt seu. No hi ha cap altra explicació, fins i tot la dura i extrema experiència del Fill que crida: «Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?». Sembla impossible per a qualsevol ésser humà arribar a aquest extrem de desesperació, perdut en la més absoluta soledat. Però sabem que el to d’aquest crit és de pregària confiada, pronunciada en el més gran gest de solidaritat possible envers els qui pateixen i se senten abandonats, fins i tot de la mà de Déu. 

La contemplació del Jesús que crida la seva experiència d’abandó ens situa davant la dura realitat, la que ens mostra la magnitud d’una crisi mundial econòmica, sanitària, ecològica i moral, originada per una pandèmia imprevista i una guerra recent que desfà plans i converteix en desesperació les il·lusions d’una vida honrada i feliç. Hi ha una identificació entre la creu de Jesús i la de la gent que constantment és crucificada a la creu de la desocupació, de la injustícia social, de la violència de gènere, de tota violència o de qualsevol atropellament a la dignitat humana. Tenim necessitat d’una transformació i a això només s’hi arriba contemplant Jesús a la creu, camí de la resurrecció. Vet aquí la clau per a començar a entendre moltes coses que ens semblen difícils a primer cop d’ull. Estam davant una Setmana Santa apassionant quant a vivència cristiana. Visquem-la al màxim!