Cada dia tenim una infinitat d’ocasions per a fer del tracte humà una relació d’amor en què reconeguem que Déu és enmig nostre. Tracte humà que es realitza mitjançant una estona de conversa, una acció d’ajuda, un gest de reconeixement, una mostra d’afecte, una paraula d’agraïment. Així teixim la nostra vida fent que les nostres relacions humanes expressin amb sinceritat l’autèntic valor que donam a cada persona.

També és tracte humà i digne de tota persona que estima la correcció fraterna. Tanmateix, no sempre sabem fer-ho bé. Som massa donats al judici ràpid, superficial i, fins i tot, malintencionat; llavors ens convertim en jutges dels altres, i provocam un deteriorament imparable en persones a les quals hem deixat ferides per sempre en la seva més sagrada intimitat. Per això, Jesús va deixar dit amb tanta contundència i claredat: «no judiqueu els altres perquè Déu no us hagi de judicar» (Mt 7,1). Això equival a dir: no condemneu, i no se us condemnarà. Quan posam al descobert l’estella dintre l’ull de l’altre i no ens adonam de la biga que hi ha en el nostre, passam el temps xerrant malament dels altres, inventant-nos històries, incorrent en calúmnies, prejutjam de forma implacable la seva conducta, deixant per terra la seva dignitat humana.

De tota aquesta qüestió, Jesús ens en parla. Encara que es pensi el pitjor del comportament humà, ens mostra una forma de procedir netament cristiana: «Si el teu germà peca, vés a trobar-lo i parlau-ne vosaltres dos sols…». Aquesta és la pedagogia de Jesús i aquesta és la forma d’actuar que ens demana a cada un dels seus seguidors. No comencem a l’inrevés, proclamant als quatre vents els defectes reals o inventats dels altres, i utilitzant tots els mitjans al nostre abast per donar-los la més gran difusió. Què hi guanyam? El camí que proposa Jesús és el de la correcció fraterna, realitzada, en primer lloc, mitjançant un diàleg íntim, discret, guiat per l’amor. I, a continuació, fer-ho sempre a través de la comunitat cristiana, que és la que té la darrera paraula. Es tracta, idò, de guanyar-se el germà, no es tracta mai de deixar-lo en pitjors condicions i amb la seva dignitat atropellada de forma injusta.

Com a cristians, hem d’entendre que tota correcció ha de ser fraterna, perquè és feta entre fills d’un mateix Pare, que és Amor, com diu sant Joan. Només l’amor creix a través de l’amor i ens uneix a Déu, i, per aquest procés unificador, ens transforma en un «nosaltres» que supera tota divisió i fa que l’amor s’hi faci present.