L’experiència d’escoltar el papa Francesc en viu i en directe encomana l’alegria de l’Evangeli i omple el cor. Què podia succeir en el cor de cadascun dels milenars de pelegrins que estàvem atents a les seves paraules? «Entra dins tu mateix. Llegeix la teva vida. Llegeix-te per dedins, com ha estat el teu recorregut. Amb serenor. Entra dins tu mateix» són una invitació a conrar la vida interior i a detectar capacitats per a fer el bé i, alhora, reconèixer la presència d’elements «tòxics» que deterioren o fins i tot impedeixen l’exercici normal de la nostra llibertat. Una crida al discerniment a partir de conèixer la nostra pròpia història de vida, que «és el llibre més valuós que se’ns ha donat».

A partir d’això, resulta enormement atractiu i amb moltes sorpreses detectar el pas de Déu per la nostra vida, fent l’esforç de reconèixer una presència que ens dona plenitud i un nou horitzó al nostre ésser i actuar. Així, la nostra vida roman orientada des d’Ell i cap a Ell. Sant Pau ho tenia molt clar en descobrir aquesta identificació: «Visc, però no som jo  qui viu. És Crist qui viu en mi» (Ga 2,20). La importància que aquest ingredient entri a formar part de la nostra existència quotidiana pot fer-nos veure la necessitat d’una «lectura creient» de la nostra persona i de tot allò que ens envolta i s’esdevé, la que ens du a conrar la nostra vida interior, on s’arrela la «Veritat» que ens fa lliures. Impressionant el relat de sant Agustí quan en pren consciència i li diu a Déu: «Vós éreu amb mi, però jo no era amb Vós».

La proposta que ens fa el papa Francesc vol portar-nos a un discerniment profund «llegint» la història de la nostra vida, assumint-la amb realisme i llançant-nos des de la confiança i l’esperança a reconstruir tot el que estava desfet i edificar sobre el fonament sòlid de tot allò que el Senyor ha sembrat en el nostre propi terreny per al nostre bé i el dels altres, ja que «en el discerniment és el cor qui ens parla de Déu, i nosaltres n’hem d’aprendre el llenguatge».