«El cristià que dóna un tros de pa al qui passa fam, realitza una obra de misericòrdia; però el qui la fa innecessària, i suprimeix les causes que donen origen a la injustícia, lluita de manera molt més eficaç pel triomf pasqual». Son paraules de sant Agustí. La Pasqua de Jesús, superació definitiva de les pobreses i la injustícia més radicals, ens fa adonar que la fe cristiana no pot ser mai el descans fictici dels qui viuen tranquils sense amor. Tot al contrari: la fe cristiana ha de ser el fonament i el motor de la nostra entrega generosa als altres. La fe no és opi, ni narcòtic, ni un passi per a ben morir, sinó estímul i força per a fer de la nostra terra una terra de germans, mentre peregrinam cap a la meta definitiva.

No volem tancar els ulls a la realitat ni silenciar que els cristians no sempre hem estat exemples de solidaritat ni hem generat confiança. Amb tot, hem de proclamar amb força que l’autèntica fe en Crist ressuscitat ha estat, es i serà sempre el valor alliberador, humanitzador i salvador per excel·lència. L’autèntica fe en Crist, el Fill de Déu, és la que ens obre nous horitzons per a introduir en les coordenades de la nostra historia i en tots els àmbits de la nostra societat els valors de l’Evangeli.

Mirem què feien els primers cristians en contemplar la situació dels mes pobres: ningú d’ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. Tant, que entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència. Havien entès molt bé que, quan Jesús se situa al costat dels pobres, quan retorna la salut als malalts, quan allibera els oprimits, proclama amb fets el Regne de Déu i acaba amb el dolor, la marginació, el pecat, el sofriment i la mort, proclama i demostra que Déu està a favor de tota persona humana i la seva dignitat. Idò, si tenim Déu a favor nostre –com es demana sant Pau– qui tindrem en contra? Hem renascut a la confiança que ens fa abandonar la por, tota por!