Crec fermament en la importància de recórrer sovint a l’Evangeli per la força que té d’ajudar-nos a afavorir un clima de millor convivència. Quan els aparells electrònics no tenen accés a una connexió diàfana solem dir que no hi ha cobertura, la qual cosa ens impedeix donar via de normalitat a la comunicació. Tanmateix, ja quedam satisfets si aconseguim la cobertura desitjada perquè ens facilita la connexió i entendre’ns millor.

Ara em deman: i si aquesta cobertura fos el resultat de l’esforç de tots per crear un espai de bondat que impregnés tot l’ambient que ens rodeja, tant el que anam fent cada dia allà on som com el que rebem per pura gratuïtat? Es tant gratificant trobar gent bona arreu i compensa tant avançar-se a la bondat dels altres aportant-hi el millor de cadascú! No puc deixar de creure que en el cor de cada persona, allà on no podem enganyar-nos ni enganyar a ningú, aquesta font de bondat hi és. L’home bo –diu l’Evangeli– del tresor del seu cor, en treu la bondat. Facem el possible perquè sigui així.

Per això, necessitam viure les virtuts que, com a força interior, acompanyen la bondat: la lleialtat, la rectitud de cor, la tendresa, la humilitat, la sinceritat, l’honradesa, la misericòrdia i totes aquelles altres que amb ella caminen juntes i són descrites com a fruits de l’Esperit: «l’amor, el goig, la tolerància, la pau, la benvolença, la fe, l’amabilitat, el domini d’un mateix». Fixem-nos-hi, també, com la bondat apareix en la descripció que sant Pau fa del qui estima: «és pacient, és bondadós, no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja; tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta, l’amor no passarà mai».

Passar pel món fent el bé és més que una bona decisió, és una vocació. És el que es diu de Jesús i és el testimoni que de nosaltres espera. Ben segur que en aquest corrent de vida hi trobam, junt amb la bellesa i la recerca de la veritat, aquella felicitat que la bondat contagia.