És una pregunta que ens la feim amb freqüència, sobretot perquè el qualificatiu de «santa» la defineix en el seu contingut i la identifica respecte de les altres setmanes de la resta de l’any. Dies de descans, de viatges, de celebracions cristianes, de processons, de tradicions familiars i costums populars que congreguen i conviden a fer festa. Uns dies, tanmateix, que estan marcats amb un segell especial que fa que es visquin entorn de celebracions de la fe cristiana dins les esglésies, al carrer i en llocs emblemàtics per la manifestació de la seva religiositat.

Quan ens demanam que té de «santa» aquesta setmana hem d’anar al seu origen, que és la celebració el misteri de la Mort i la Resurrecció de Jesucrist, del qual en feim memòria viva en l’Eucaristia. Dies «sants» perquè contenen el pas de la mort a la vida, precedit per l’escàndol de la creu, allà on és executat Jesús com el pitjor dels delinqüents, amb la major de les injustícies i trepitjant qualsevol motiu de presumpció d’innocència. Un Jesús que mor perquè nosaltres morim -així s’identifica amb el nostre destí-, un Jesús que també mor perquè nosaltres matam, perquè som capaços de cometre l’atrocitat d’aquest crim, fet possible per la determinació religiosa de condemnar a mort a un que -segons ells- ha blasfemat, i una mort duta a terme per una autoritat política sense entranyes per un motiu de rebel·lió i per al poble, que s’ajusta al seu veredicte de pena de mort i demana la crucifixió, el mateix poble que dies abans el seguia i l’aclamava.

De tot això, els evangelis d’aquesta setmana «santa» en donen puntual informació i un any més en podrem escoltar i meditar els relats fins a descobrir en ells la possibilitat que, d’una forma o altra i amb ingredients propis de la nostra època, s’està repetint la història de perseguir l’innocent i massacrar pobles sencers per obtenir, amb l’obsessió de poder, el major domini sobre ells. És en aquests pobles on s’hi verifica de nou la passió i la mort de Jesús, ja que Ell s’identifica amb tot aquest món sofrent, perseguit, calumniat, ferit i condemnat a ser eliminat.

Deim «santa» a aquesta setmana perquè en ella s’hi realitza el major misteri de l’amor d’entrega de Jesús fins a l’extrem de la donació de la pròpia vida. Està passant el mateix a aquells homes i dones que, a causa de la seva fe, són perseguits i assassinats, reduïts a les presons, privats de llibertat o exiliats. Aquests són els «sants» d’avui, els qui, units a la creu i identificats amb Jesús clavat en ella, mostren el seu rostre sofrent i adolorit, són els qui més pateixen enmig del món per causa de la injustícia, la fam, la guerra, la violència física, verbal o escrita, qualsevol menyspreu i descartament, qualsevol atemptat contra la vida i els drets de la persona humana.

Una setmana que anomenam «santa» perquè som capaços de mostrar a la nostra societat que la viu de forma tant diversa, amb atenció o abstenció, amb devoció o indiferència, el rostre del Crucificat mitjançant les imatges que relaten les diverses escenes de la Passió de Jesús, recorrent els carrers de Ciutat i Part forana, amb la bellesa de l’art, la música i el caminar pausat de les Confraries que les porten i acompanyen. Tot això té de «santa» perquè convida al silenci, a la pregària, a la sobrietat, a un exercici de fraternitat i a un compromís de solidaritat, ja que l’objectiu de tot confrare és unir l’espiritualitat a l’atenció als més pobres amb ajudes puntuals i accions de voluntariat allà on es necessita més atenció.

El ritme de la «santedat» d’aquesta setmana queda marcat per les celebracions litúrgiques que cada església organitza al llarg i ample de la nostra illa per a viure en comunitat el misteri de la Mort i la Resurrecció del Senyor, sobretot en l’Eucaristia, memòria viva d’una Església que avui vol ser testimoni del seu amor. La paraula definitiva la té la Vida, per això proclamam que Jesús és viu, que ha ressuscitat i ens projecta a viure per sempre en la plenitud del seu amor. Aquesta és la nostra esperança!

+ Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe de Mallorca