Església, com t’estim!
Església, com t’estim! Ho vaig aprendre del beat Pau VIè llegint el seu testament. No es pot dir més bé, i ho diu una persona que ha entès que l’Església és sagrament de Jesucrist, és a dir, un signe visible del seu amor enmig del món. Una Església que és santa perquè l’Esperit de Jesús hi és i, alhora, és pecadora perquè hi som nosaltres, cridats, tanmateix, a convertir-nos sempre, cada dia. Una Església que viu del misteri de la misericòrdia, samaritana, capaç de proximitat i de tendresa, amb un cor que veu on hi fa falta amor i actua en conseqüència.
Església, com t’estim! Dir-ho és creure en una Església en sortida, amb el cor i les portes obertes, disposada a acollir, a escoltar, a acompanyar, a comprendre, a ajudar, a perdonar. Una Església accidentada, ferida i tacada per haver sortit al carrer, per estar enmig del poble, compartint alegries i esperances, tristeses i angoixes amb els més afectats de tot, de moments bons i de desgràcies, d’encerts i de fracassos. Una Església, però, que, a pesar de tot i amb un vot de confiança en el qui la condueix, es tira mar endins i cala les xarxes allà on el Senyor li diu.
Església, com t’estim! Sobrevius a tots els embats, persecucions i indiferència. Sobreviuràs, sobreviurem! El teu dinamisme missioner no hi ha qui l'aturi, arriba a tothom. Ets present a totes les perifèries i recons de món, atenta a observar els signes dels temps per a donar-hi resposta, sempre disposada a actuar bé enmig d’una cultura del benestar que ens anestesia. Una Església humil que sap demanar perdó i en demana quan s’ha equivocat o no ha estat fidel.
Església, com t’estim! Vols que estem presents en la nostra societat amb la frescor de l’Evangeli de Jesús, amb les seves paraules i els seus gestos, aquí, a la nostra terra, entre la nostra gent, tan necessitada de valors que perdurin, que ens facin més humans i provoquin comportaments nous. En el Dia de l’Església Diocesana i perquè ho creim, hem de poder dir una vegada més: Església, com t’estim!