El llarg recorregut de 60 anys de d’emissora, Ràdio Popular i COPE donen molt perquè manifestem el nostre més sincer agraïment a totes les persones que al llarg d’aquest temps han fet possible que aquest mitjà de comunicació fos una realitat entre nosaltres aquí, a Mallorca, a les altres illes i arreu de l’Estat espanyol. L’agraïment vol ser, sobretot, expressió del reconeixement d’una feina que ja des d’un bon començament creu en el deure d’informar als milions de radiooients que cada dia obren la ràdio perquè tenen el dret d’estar informats.

El nostre cas, el de la Cadena COPE, hi ha el repte diari de ser fidel a un objectiu definit d’inspiració cristiana i, precisament per això, compromesos amb els valors de l’Evangeli, la defensa i la promoció dels drets humans, el pensament social de l’Església i l’exigència de donar cada dia aquella informació que mostri la veritat del que viu i s’esdevé a la nostra societat. Això sí, en orde a ser constructors d’una convivència sempre al servei de la dignitat de la persona humana i del bé comú dels qui aspiram així a construir una societat en pau i de benestar.

Aquesta bona intenció, tanmateix, d’ajudar a una comunicació en pau i de bones notícies, sovint es veu condicionada per fets i esdeveniments marcats per la violència i que dificulten la bona convivència. Ho vull dir d’una manera ben especial avui, en el Dia contra la violència de gènere quan, justament avui ha estat assassinada en mals del seu marit una dona de 26 anys a Tenerife, la qui fa nombre 52 dins enguany i 1028 registrats de de 2013, deixant orfes a 43 infants i 3 que hi ha perdut la vida. Crec que és just que des d’aquí manifestem el més radical rebuig i hi ajuntem el compromís de fer tot el que estigui de la nostra mà per eradicar les causes d’aquest mal que posa en evidència aspectes greus d’una societat que no gaudeix de bona salut. Va bé que, tots els qui som avui aquí, des de les nostres responsabilitats i dins els àmbits de la nostra societat en què treballam, especialment en el camp de l’educació, hi posem tots els mitjans de prevenció que tinguem al nostre abast. Ben segur que junts podem fer molt.

La comunicació d’una notícia com aquesta i de tantes altres que al llarg del dia es succeeixen, em fan pensar en la gran responsabilitat que assumim els mitjans de comunicació de cara als continguts i la forma de comunicar. També està en mans dels nostres mitjans la possibilitat de crear un estat de pensament i d’opinió que afavoresqui un procés educatiu que comprengui totes es etapes de la vida i les situacions que es viuen.  Si avui es concedeixen uns guardons a persones concretes i a institucions és per a reconèixer que aquest camí, amb la seva manera de fer i de viure, és possible. Enhorabona als qui avui rebeu aquest premi i a tants altres qui, en l’anonimat, des de la senzillesa i la discreció cada dia regalen temps, qualitats, intel·ligència i també comparteixen béns materials per a fer el bé al pròxim, pensant més en ell que no en un mateix. És el pas de l’individualisme a l’altruisme, de l’acaparament egoista a la caritat i al goig de compartir. De la mateixa manera, quan feim homenatge a les religioses que aquí i arreu del món han escampat la gratuïtat del seu amor, entregant-se en cos i ànima als més necessitats afectats per diverses mancances en el camp de la sanitat, de l’educació, de l’ajuda social, i de forma ben especial treballant a favor de la defensa i promoció dels drets dels infants i de les dones.

Un acte com el que estam celebrant, fent memòria històrica d’un camí realitzat en el món de la comunicació, farcida per l’esforç de tantes persones que hi ha intervingut, ens mou novament a l’agraïment, al mateix temps que ens estimula a seguir-hi treballant amb entusiasme. Tant els 60 anys de comunicació continuada de COPE com els 40 de concessió d’uns premis de reconeixement a un bon treball realitzat, són avui una invitació i una exigència alhora: ser bons observadors de la realitat per a descobrir-hi la veritat del que succeeix i, al mateix temps ser agents de transformació personal i social. Ho podrem fer si tots hi posam lo millor de nosaltres mateixos, si d’una vegada per sempre deixam de banda els interessos personals que ho impedeixen i si som capaços de treballar pel bé de tots, incorporant sobretot i de cada dia més els qui encara són exclosos degut a la pobresa servera que estan patint. Som una societat amb moltes qualitats i, per això, amb moltes possibilitats. És qüestió que les posen en rodatge i, pensant que com l’oceà es fa de petites gotes, valorem l’eficàcia d’allò que és petit i humil. «Ha arribat el moment –diu el papa Francesc– de tornar a prestar atenció a la realitat amb els límits que aquesta imposa, que al seu torn són la possibilitat d’un desenvolupament humà i social més sa i fecund» (LS 116). Treballem-ho, siguem bons comunicadors i sentim-nos implicats en el bé comú, el bé de tots.