En el clima auster d’aquest Divendres Sant, contemplam amb fe la «consumació» d’un itinerari de fidelitat. «Tot s’ha complert» –diu Jesús a la Creu abans d’expirar–.  «Consumació» que és «plenitud», realització plena del camí  que Jesús ha complert: realitzar fins al darrer moment la voluntat del Pare per al bé de la humanitat. Des del naixement a Betlem fins a la creu en el Calvari, tota la vida de Jesús s’ha desenvolupat en perfecta sintonia amb el «seu» Pare i el «nostre» Pare. Ell explica i realitza aquesta perfecta identitat sempre des de la mateixa perspectiva, la de l’amor. Aquest és el motiu pel qual ens veim sempre implicats en la missió de fer visible l’amor de Déu a través de la nostra manera d’estimar, com Jesús, quan l’amor a Déu i l’amor a l’altre es fonen i són un mateix moviment.

Contemplant Jesús a la creu, com tants rostres el miraven ahir vespre plens d’emoció i molts amb llàgrimes als ulls durant la processó del Crist de la Sang pels carrers de la nostra ciutat, se’ns fa propera i assequible la revelació de Déu, que és la revelació del seu amor infinit per la humanitat sencera. Així hem conegut qui és Déu i com ens estima en la persona del seu Fill, Jesús. Quan retenim aquest coneixement i aquesta vivència del qui ens ha estimat primer amb un amor infinit, s’enforteix  la nostra vida cristiana i veim que el Senyor tampoc no ha estat absent en la historia successiva de l’Església: sempre surt al nostre encontre a través de les dones i dels homes de tots es temps en els quals Ell s’hi reflecteix. Com ara mateix, és en la litúrgia de l’Església, en la seva Paraula, en els Sagraments, especialment l’Eucaristia, en la pregària, en la vida de comunitat dels creients, on experimentam l’amor de Déu i ens adonam de la seva presencia en la nostra vida quotidiana. Ell ha estat el primer en estimar-nos; per això, a nosaltres se’ns demana correspondre-hi també amb el mateix amor. Déu no ens imposa un sentiment que no puguem suscitar en nosaltres mateixos. Ell ens estima i fa possible en nosaltres l’amor com a resposta.

Hem escoltat a la lectura de la Passió que els soldats, «quan arribaren a Jesús i s’adonaren que ja era mort, no li trencaren les cames sinó que un dels soldats li donà una llançada al costat i a l’instant en sortí sang i aigua. En dóna testimoni el qui ho va veure. La seva paraula és digna de fe, i Déu sap que això que diu és veritat, perquè també vosaltres cregueu». Amb aquesta revelació de la sang i l’aigua que bollen del costat de Jesús, ens trobam davant la referencia simbòlica dels dos grans sagraments de l’Església, l’Eucaristia i el Baptisme, l’arrel i l’explicació dels quals es troben en la creu de Crist, d’on neix la vida per al cristià i la redempció del món. Amb l’«aigua» del Baptisme se’ns revela la intimitat del misteri de l’amor de Déu, i amb la «sang» entenem que aquest amor se’ns fa assequible per la participació en l’Eucaristia. També avui, som convidats a rebre Jesucrist en aquest misteri de la seva presencia real entre nosaltres.

Jesús, donant la vida pel seu amor duït fins a l’extrem, ens mostra el camí del cristià. A exemple del servent de Déu innocent, del qual ens en ha parlat Isaïes, Jesús segueix el camí assenyalat pel Pare fins a completar-lo; és el mateix camí que ens demana, a nosaltres, els seus seguidors. El camí que Déu vol que facem no és l’èxit, ni el triomf de ningú sobre d’altres, ni el poder que corromp i trepitja, sinó «l’admiració de tots els pobles» davant d’aquell que ha carregat damunt seu el pecat, el mal, la injustícia i la mort, per vèncer de forma definitiva i, així, retornar-nos la dignitat i la llibertat perdudes. Una dignitat i una llibertat que només s’aconsegueixen des de l’amor que Déu ha sembrat en els nostres cors per estendre’l i comunicar-lo sense diferencies socials ni temps d’espera. Un amor que transformi radicalment la humanitat perquè ha transformat els nostres cors. Per això, us adoram, oh Crist, i us beneïm; perquè per la vostra santa Creu heu redimit el món.