La pandèmia del coronavirus ha obert camins no sempre transitats per tots, i per altres, ben nous. No ha faltat qui en diverses ocasions ha manifestat que al llarg d’aquests mesos de confinament la seva vida ha canviat i s’ha obert a noves dimensions. Ha estat un temps de més reflexió, de lectura pausada, de pregària relaxada i també, com a novetat, en família, d’una nova percepció dels esdeveniments com a ocasió per a llegir com ens interpel·len i ens fan contemplar la realitat amb uns altres ulls.

L’experiència dels primers deixebles de Jesús ens ha fet veure que no podem quedar bocabadats mirant el cel o cap a una altra banda, sinó que hem de tocar de peus a terra i treballar el món que hem de transformar segons l’Evangeli. Com si Jesús ens digués: «ara i aquí us toca a vosaltres, però no tingueu por, que jo seré cada dia amb vosaltres». Aquest temps de pandèmia també ens ha fet posar els peus a terra i mirar en una única direcció, la que ens ha de portar la salut, la que és via d’estimació i solidaritat, la que ens ha de conduir a una nova situació laboral que afavoreixi els més afectats econòmicament pels acomiadaments, ertos, atur i els qui han quedat sense cap previsió de futur. La visió nova adquirida ha estat una mirada a l’interior, una descoberta de la interioritat que explica molt bé l’acció de l’Esperit unint-se al nostre esperit per a viure d’una manera ben nova. El retrobament amb Déu, que ens ha estimat primer.

Aquests mesos, i encara avui, estam contemplant amb dolor els malalts i els qui durant aquest temps han perdut la vida, amb molts drames humans indescriptibles de soledat, de dolor, de separació de l’afecte familiar, de la impotència que ens fa sentir febles davant la mort. Aquesta és la realitat que Déu vol que transformem i ens hi envia. Tots ho sabem i des del nostre lloc hem intentat fer el millor possible, testimoni que ha estat fàcil de descobrir i reconèixer i que fins i tot els més petits han captat més que ningú. Ho explicava el telenotícies a partir de les afirmacions d’un grapat d’infants, els quals responent sobre el seu futur posaven de relleu el valor de la gratuïtat. Ho feien ressaltant el treball del personal sanitari i la seva acció de curar els malalts, o també valorant les feines de casa assumint responsabilitats compartides entre tota la família. El periodista feia aquest comentari: «És curiós, no han aparegut per res ni els doblers ni la competivitat». Apostem, doncs, per valors sòlids que brollen d’un interior que deixa actuar l’Esperit i irradia gratuïtat.