Ningú s’ho hauria imaginat. ¿Ho saben els alumnes que cada vegada que travessen la porta principal del Col·legi de Montisión passen per un espai de santificació? Volia ser jesuïta i ho tenia difícil, fins que va ser admès amb prou prevenció per algú dir-li que un dia podia ser sant. I ho va ser. Sant Alonso Rodríguez. Avui ho podem dir d’aquest religiós que tot ell era disponibilitat i entrega a la feina silenciosa que se li havia encomanat d’atendre la porteria del col·legi. “¡Ya voy, Señor! –deia–. Aquest “Señor” era Jesús i tota persona –infant, jove o persona major– que havia de rebre, acollir i atendre.

Quin és el secret de la seva vida? Viu l’experiència de la força interior i del consol que li dóna l’amistat amb Jesucrist. Ho viu després de llargs anys de pacient recerca, encaixant les negatives, enfrontant-se a dificultats familiars i laborals, ple d’inquietuds religioses que no trobaven sortida, passant per la pobresa que el fa mendicar. En la seva vida es realitza allò de “deixau-vos enrobustir pel Senyor i per la seva força poderosa… Així sereu capaços de resistir i de mantenir-vos ferms fins a la victòria final” (Ef 6,10.13). Alonso creu en aquesta força com a capacitat que li ve del Senyor.

Tot això és possible perquè s’ha decidit de forma radical a fer la voluntat del Senyor i dir-li: “us promet que mai més en la meva vida faré la meva voluntat, feis de mi el que vulgueu”. És calcat de Jesús quan prega al Pare: “que no es faci la meva voluntat sinó la vostra”. Ho viu tan intensament que la seva humilitat es transforma en acolliment, en bondat, en bon tracte. En cada persona qui entra per la porta hi veu Jesucrist. i la gent hi veu en ell un àngel, sempre atent, disponible, caritatiu, obedient, pobre, discret.

I tot això, provinent i portat a la pregària. El resultat és una vida feta Evangeli, a l’estil de Jesús. El papa Francesc li té una gran devoció, tant, que fa uns anys es va desplaçar a Mallorca per pregar davant el seu sepulcre. Fareu bé anar-lo a visitar i pregar una estoneta.