És difícil d’entendre-ho, i per alguns difícil d’acceptar-ho. Només la fe i l’amor poden ajudar-nos a encaixar una realitat tan enigmàtica com la veritat de la creu i, unida a ella, la injustícia, sobretot quan és carregada sobre persones innocents. El relat de la Passió bé mereix aquests dies sants una meditació que ens ajudi a contemplar el misteri d’amor que conté. La nostra mirada cap a aquest Jesús que és perseguit i entregat a la tortura i a la mort, avui s’estén a moltes persones amb les quals ell s’identifica i que –de diverses maneres– pateixen la mateixa injustícia. Apropar-nos als qui pateixen per qualsevol motiu és apropar-nos a Jesús i posar-nos definitivament al seu costat, a favor seu.

La contemplació de Jesús que viu la seva experiència d’abandó ens situa davant la dura realitat, que ens mostra la magnitud d’una crisi global que desfà plans i converteix en desesperació totes les il·lusions d’una vida que vol ser honrada i feliç. Hi ha tant de patiment i desigualtat, que no tenim dret a permetre’ns el luxe de tanta obsessió supèrflua. La passió del Senyor és la passió del seu poble, del poble que pateix i veu molt difícil la sortida als problemes que impedeixen que refaci la seva vida, la vida de la major part de les famílies que el formen. Hi ha una identificació entre la creu de Jesús i la de la gent que és crucificada a la creu de l’atur, de la injustícia social, de la violència de gènere o la dels maltractaments a la dignitat humana. Els nostres ulls necessiten intuir una transformació i això només es possible contemplant Jesús a la creu, camí de la resurrecció.

La nostra responsabilitat de cristians enmig del món ens duu a comunicar aquesta nova i gran notícia vertadera que és el sentit i la força de la nostra esperança. A l’acció de gràcies de la pregària eucarística, deim que «Crist, innocent, s’ha dignat a sofrir passió pels impius, i a ser condemnat injustament a favor dels pecadors. La seva mort ha esborrat les nostres culpes i la seva resurrecció ens ha fet justos». Aquesta és la clau per entendre moltes coses que a primer cop d’ull ens semblen difícils. Per això, a la pregària demanam que Déu ens faci aprendre la lliçó dels sofriments de Crist per poder participar en la seva resurrecció. Aquesta és la nostra meta, la que fa que ens sentim ja salvats en l’esperança.