Aquest és el lema amb el que s’ha inaugurat el nou curs dels Col·legis Diocesans de Mallorca en un acte d’obertura amb el col·lectiu dels professors i que marca un objectiu a aconseguir, a treballar-lo entre tots, a fer-lo realitat en les relacions interpersonals. Proposam valors, volem posar bons fonaments per a la convivència social, tenim necessitat de desterrar actituds individualistes que ens tanquen en nosaltres mateixos i impedeixen que l’altre aparegui en el nostre horitzó, com si no existís. Per començar, intentam ja un canvi en els ulls, per tal de «veure-hi d’una manera nova», la que ens doni notícia de la realitat de l’altre, capaços de mirar-lo amb la mirada d’amor de Déu que ens ha mostrat Jesús i que volem conèixer i donar a conèixer més i més.  

Amb aquest objectiu i tants altres que ja s’han treballat entre els professors i amb els alumnes, principals destinataris del procés educatiu, es vol ajudar a respondre a la pregunta sempre actual que ens situa davant el primer valor que és la persona humana. Quan a Jesús un mestre de la Llei li demana «I qui són els altres que he d’estimar?» (Lc 10,29) el posa en situació de resposta i queda a l’expectativa després d’haver dit bé els dos primers manaments i haver rebut l’elogi de Jesús. És el moment en el qual Jesús explica la paràbola del bon samarità i deixa ben clar qui és l’altre. L’Evangeli i sobretot la persona de Jesús és i serà el referent de tot el treball educatiu que ens proposam en els Col·legis Diocesans, en els altres centres d’inspiració cristiana, i en tot educador que és cristià. Amb un missatge tan a favor de la persona i dels drets humans i amb la proposta de l’Evangeli que els inclou, a vegades ens sorprèn que, també aquí a la nostra Mallorca, no s’entengui el valor de la laïcitat positiva i hi hagi qui mostri el seu rebuig al fet religiós i impedesqui qualsevol influència cristiana, a la qual qualsevol ciutadà hi té dret.

D’altra part, convençuts de la seva dimensió social, el papa Francesc diu que «l’Evangeli ens convida a córrer el risc del trobament amb el rostre de l’altre, amb la seva presència física que interpel·la, amb el seu dolor i les seves reclamacions, amb la seva joia que s’encomana en un cos a cos» (EG 88). Referent a nosaltres, diu que «les escoles catòliques, que intenten sempre conjugar la tasca educativa amb l’anunci explícit de l’Evangeli, constitueixen una aportació molt valuosa a l’evangelització de la cultura» (EG 134). Creim que l’aportació del cristianisme a la nostra cultura avui és més necessària que mai. Per això ens hi dedicam i ens animam a no defallir.