Mirada d’afecte cap el nostre Seminari i amb la implicació que Jesús vol. Aquest és el títol del capítol que a la Carta Pastoral dedic al Seminari. Mirada d’afecte i implicació. La idea em ve de Jesús quan, trobant-se amb un jove, «el va mirar amb afecte i li va dir: només et falta una cosa: ves, ven el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor en el cel. Després vine i segueix-me» (Mc 10,17-22).

És cert que tota vocació és un «diamant en brut» que necessita ser treballat durant temps per arribar a ser allò que Déu vol que sigui, però també és cert que cada persona és lliure per a respondre. Jesús ens vol lliures, però ens ofereix la manera de ser-ho. A aquest jove, Jesús li està proposant ser lliure, deixant tot allò que li és un impediment, en aquest cas, l’aferrament als béns materials. Diu l’Evangeli que aquest jove no va seguir Jesús «perquè era molt ric». Agafem el concepte de riquesa amb totes les dimensions possibles –materials o espirituals– que ens esclavitzen: l’orgull, la comoditat, l’accídia, la indiferència, l’afany de protagonisme, la recerca de prestigi social, l’obsessió pel poder, l’autoreferencialitat, la mundanitat espiritual, i tants comportaments egoistes que ens separen de l’Evangeli, ens fa insolidaris i barren tot camí d’accés a una trobada sincera amb Jesús.

Mirar amb afecte el Seminari és projectar una mirada d’amor sobre l’Església, una mirada d’amor a les persones concretes que la formam i, especialment avui als qui se senten cridats a la vida sacerdotal. La mateixa mirada d’afecte amb la que Jesús mira el jove en qui veu indicis de vocació i li diu «tu em pots seguir!», més encara «vull que em seguesquis!». Les meves preguntes: Com fer arribar, idò, als nostres joves aquesta invitació tan directa de Jesús? De qui vol servir-se perquè aquesta veu els arribi entusiasmada i nítida? Vosaltres amb mi, capellans, diaques, laics i laiques, religiosos i religioses, pares i mares de família, catequistes, mestres i professors, agents de tots els camps de la pastoral, monitors dels grups d’Esplai i caps de l’Escoltisme, tots els qui teniu oportunitat de trobar-vos amb algú que creis que pot entendre que Déu el crida a seguir Jesús de forma més radical…, renunciarem a dir-li una paraula o més bé voldrem fer-li arribar? Aquesta és la «implicació» que segueix a la «mirada d’afecte».