La frase és de Jesús i obre molts camins en el nostre diàleg amb la secularitat. L’hauríem de poder pronunciar molt, és un repte i una invitació alhora a la nostra capacitat d’observació del que passa al nostre entorn, tant si ens referim a les persones com als esdeveniments. Observació creient, no hi ha dubte, però amb la sorpresa que hi ha molta llavor d’Evangeli escampada i que cal detectar. Ja és un pas important quan, fixant-nos en les persones que ens rodegen, hi descobrim actituds evangèliques que potser fins i tot elles no se n’adonen. És un treball fascinant contemplar que arreu hi ha qui viu l’Evangeli no sols per la seva opció creient, sinó perquè en el cor de la laïcitat va integrant noves formes de comunicació.

El món dels joves n’és el principal exponent. Quan ens limitem sols a escoltar-los, podem captar moltes d’aquestes noves expressions. D’antuvi, necessitem tenir una actitud oberta, lliure de prejudicis, amb voluntat d’empatia per a situar-nos més des d’ells que no des dels nostres pressupòsits. Tanmateix, no n’hi ha prou en escoltar-los, més bé veig necessari conversar amb ells per tal d’arribar a un diàleg constructiu que ennobleix un intercanvi generacional. D’altra part, la conversa també necessita d’unes actituds bàsiques com són la comprensió, la paciència, la transparència, la coherència, la fidelitat a la pròpia vocació, la que l’altre també ha de conèixer i valorar.

L’altre món és el de la família i el de les relacions humanes. Quan detectem situacions de crisi a la societat, ho estem detectant dins la família. Quan les relacions humanes s’afebleixen, és que han perdut força es vincles familiars i d’amistat. Aleshores és quan l’esforç de superació ha de ser més gran i s’han de recuperar aquelles actituds que sempre hi havien d’haver estat. Valorem quan un infant es porta bé, quan un jove és transparent, quan l’amor és més fort que les idees i els prejudicis, quan la fidelitat s’obre camí i ens fa adults, quan el pas dels anys ens orienta a fer el bé, a pensar més en els altres, a perdonar amb més facilitat, a superar-se constantment, a omplir-se d’aquella vida interior que ens connecta amb Déu, que és Amor.