Els primers cristians, que vivien un fort sentit de comunitat i eren extremadament solidaris, havien arribat a una situació en la qual «entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència». Quina diferència quan, en aquest temps de pandèmia, només els qui s’han acostat a les nostres Càritas de les Illes han estat quasi set mil persones i s’han invertit més d’un milió dos-cents setanta mil euros en ajudes directes per a cobrir les necessitats bàsiques de les famílies; la necessitat ha fet que la mitjana de perso- nes que en la crisi han demanat ajuda hagi augmentat en un 55%. No és que els cristians de la primera comunitat fossin rics, sinó que «tots els qui eren propietaris de terres o d’immobles els venien, dipositaven als peus dels apòstols el producte de la venda, i era distribuït segons la necessitat de cadascú». Avui també la

generositat hi és i això fa possible que molts no visquin en la indigència. Quan els creients tenim un sol cor i una sola ànima i vivim la fraternitat desitjada per Jesús, el milacre es repeteix una i mil vegades.

Altres vegades ja hem citat aquest text dels Pares de l’Església dels primers segles: «El cristià que dona un tros de pa al qui passa fam, realitza una obra de misericòrdia; però el qui la fa innecessària, i suprimeix les causes que donen origen a la injustí- cia, lluita de manera molt més eficaç pel triomf pasqual». La Pasqua de Jesús, superació definitiva de les pobreses i la injustícia més radicals, ens fa adonar que la fe cristiana no pot ser mai el descans fictici dels qui viuen tranquils sense estimar. Tot al contrari: la fe cristiana ha de ser el fonament i el motor de la nostra entrega generosa als altres. La fe no és opi, ni narcòtic, ni una tarja per a ben morir, sinó estímul i força per a fer de la nostra terra una terra de germans, mentre peregrinam cap a la meta definitiva.

Pasqua significa «pas», canvi qualitatiu d’una situació de precarietat a una altra de plenitud. Amb Crist ressuscitat és possible néixer a la confiança d’una nova primavera per a l’Església i per a la societat, precisament en un moment en el qual tenim vertadera necessitat de transformar la nostra visió de les coses i desitjar que canviïn a millor. Ho esperen els més po- bres, aquells als quals els afecta més la crisi diversificada que patim, sobretot sanitària i econòmica, i ho desitja tothom! No volem tancar els ulls a la realitat ni silenciar que els cristians no sempre hem estat un bon exemple. Amb tot, hem de procla- mar amb humilitat, però també força, que la fe autèntica en Crist Ressuscitat ha estat, és i serà sempre, el valor alliberador, humanitzador i salvador per excel·lència.