Temps de Quaresma. Una nova oportunitat de peregrinació interior cap a Aquell que és font de misericòrdia. Un camí necessari per a refer la nostra vida a la llum de la Paraula de Déu que constantment ens invita a la conversió. Vet aquí la pregària que avui fa tota l’Església: «feis que les celebracions de la Quaresma ens siguin profitoses per a conèixer més i més el misteri de Crist i per a viure’l d’acord amb les seves exigències». Conèixer i viure: dos termes que expressen per part nostra una voluntat de creixement cap a la maduresa cristiana.

Les temptacions estan relacionades amb múltiples ofertes que pretenen substituir Déu i la deguda atenció als altres; són una proposta de felicitat immediata, de triomf fàcil, d’èxit enlluernador, no només en situacions extraordinàries, sinó en els moments més quotidians. La temptació presenta moltes cares. I amb un cistell d’ofertes apetitoses. Fixem-nos-hi: la temptació d’excloure Déu com a origen de la nostra existència, de tot el que ha estat creat; de dir-li constantment «no et necessito» o «no m’interesses»; d’organitzar la vida al marge de l’Evangeli; donar prioritat a tota pretensió egoista, i situar-nos en el centre de tot; no reconèixer les nostres equivocacions i culpabilitzar els altres; voler «dominar» l’altre, i fer-lo objecte dels meus capricis i el meu egoisme; la insolidaritat, que tanca el cor a tanta necessitat d’ajuda humanitària; agressivitat física i verbal que condueix a la crispació i a la venjança.

Us convid a contemplar Jesús, dedicar-li temps i prestar atenció a la manera com s’enfronta a la temptació i venç!  La seva vida, com la de l’Església, la nostra vida, es desenvolupa entre aquesta oferta insistent i la darrera temptació, quan ja penjat a la creu se’l convida a davallar si realment és el Fill de Déu. I Jesús, amb un silenci molt revelador, no cedeix i venç de nou perquè ha de complir la voluntat de Déu, el Pare, que ja ara és font de salvació per a tots.