Ens omple de goig descobrir de quina part es posa Déu i a qui estén la seva mà amiga, encara que es tracti una persona corrupta i pateixi el rebuig social. Sabem que el Senyor sosté els qui estan a punt de caure, i els qui han travelat, ell els redreça. No es tracta només d’altruisme, és entendre bé la invitació que fa Jesús a una persona que pateix la marginació social per la seva corrupció econòmica i col·laboracionisme polític. Jesús no té cap problema a apropar-se a aquest tipus de persones, fins al punt de «convidar-se» a la seva pròpia casa.

Estam davant d’una pedagogia original que ens reorienta des de l’amor i, amb ell, convida a un canvi de vida que serà saludable per a tota la persona. Per part nostra, convé accedir, idò, amb tota confiança a aquesta proposta de Déu, que s’apropa perquè estima tot allò que existeix i no abomina res d’allò que ha creat. La invitació és a conèixer que la seva proximitat i l’encontre amb ell a través de Jesús pot donar a la meva vida un nou horitzó i una orientació decisiva. Mentrestant, si deixam que Jesús entri a ca nostra, ens dona l’oportunitat de viure amb honradesa, fent del nostre treball un mitjà de santificació i una font de caritat envers els mes pobres. 

A l’Evangeli llegim que un tal Zaqueu, després d’acollir Jesús a ca seva, reconeix la situació de pecat en què ha conviscut i recupera la llibertat. Col·laboracionista amb els qui oprimeixen el seu poble i corrupte en els seus negocis, ara algú li ha ofert una mà amiga i s’ha deixat convidar, algú que amb la seva sola presència l’ha interpel·lat sobre la seva conducta i li ha demanat honradesa i transparència. Tot vencent el seu egoisme, ha passat d’acaparar béns per a ell a obrir el cor a Déu i als altres, ha començat una vida nova i confessa: «Senyor, ara mateix don als pobres la meitat dels meus béns, i a tots als qui he defraudat, els restituesc quatre vegades més».

El seguiment de Jesús comporta fer el bé a tots, especialment als més pobres. Jesús demana al creient que s’enriqueixi als ulls de Déu. La seva presència ens renova interiorment, ens dona un cor nou, capaç de la millor acollida i, des d’una actitud humil, ens fa dir en el moment de rebre’l: Senyor, no som digne que entreu a ca meva, digau-ho només de paraula, i serà salva la meva ànima!