La contundència d’aquesta frase de Jesús, ens fa veure l’originalitat, la novetat que vol comunicar i el canvi de perspectiva que introdueix. Si estam atents a l’Evangeli i a tot allò que Jesús diu i fa, trobam resposta a la forma de ser coherents amb la nostra fe i amb el seguiment de Jesús. En qualsevol cas, necessitam saber què hi ha d’original en el seu missatge i quina nova forma d’actuar ens proposa, posant la fe en Déu en el centre i, com a resultat, el bé de la persona basat en la justícia i la misericòrdia. Aquesta, dirà, és la voluntat de Déu. Preguem amb el salm 118: «Mostrau-me, Senyor, el camí dels vostres decrets, que el vull seguir fins al final. Feis-me entendre la vostra llei, que la vull guardar amb tot el cor».

Estam davant un important canvi de perspectiva que provoca reaccions en aquells que escolten Jesús, uns a favor i d’altres en contra, –com també les provoca avui. El que Jesús pretén és el vertader compliment de la Llei, evitant tot allò que aniria contra la persona o posaria Déu al marge de tot comportament humà. Jesús, amb seny, situa cada cosa en el seu lloc i li dona el valor que li correspon. No pensa ni reacciona forçat per cap pressió ideològica, sinó com un home realment lliure. Jesús es defineix quan veu que sols interessa el compliment extern de la Llei, totalment hipòcrita, com Ell mateix denuncia. Dels entesos en la Llei, escribes i fariseus, n’havia denunciat la hipocresia dient d’ells: «Feis tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan” (Mt 23,3). Per això, convida sempre a un comportament recte i sincer. El que Jesús rebutja són les deformacions que pateix la Llei quan se la sotmet a interpretacions arbitràries o es persegueixen interessos que la invaliden perquè s’allunyen del que Déu vol i van contra la persona. Per això, dirà l’expressió que recull l’Evangeli: «Ja sabeu que es va dir… Idò jo us dic…» (Mt 5,21.27.31.33.38.43). Vet aquí el canvi de perspectiva que posa l’home per sobre de la Llei i proposa un nou avançament en el coneixement de la voluntat de Déu.

Per a conèixer allò que Déu vol, tenim la convicció que «Déu ens ho ha revelat per obra de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins al més profund de Déu» (1Co 2,10). Amb aquesta convicció, idò, ens apropam a la novetat que Jesús avui ens proposa amb el canvi de perspectiva de les seves paraules que, des de la més profunda llibertat, ens conviden a un més gran coneixement de Déu i a un amor més profund pels altres. Per això, Jesús, davant el manament de «no mataràs» (Mt 5,21-26), dirà que ni la brega, ni l’insult, arribant i tot a l’amor als enemics. A l’hora de celebrar la fe, cal fer-ho amb bona intenció i sinceritat de cor, ja que no tindria sentit fer-ho, fent veure que s’està bé amb Déu, i després anar en contra del germà. És el mateix sobre el manament de «no cometis adulteri» (Mt 5,27-30), on només la intenció ja ens col·loca en la situació de deteriorament personal i la relació humana pateix el trauma de la infidelitat. Igualment, en el de «no juraràs en fals» (Mt 5,33-36), Jesús proposa la nova perspectiva de la confiança que ha de fer possible la bona entesa entre les persones, sense que faci falta cap casta de jurament. Per això dirà: «Digau sí, quan és sí; no, quan és no» (Mt 5,37). Per això, és tan important l’elecció que feim. Allò que passa a l’interior de cada persona, Déu ho contempla i ho enforteix perquè sigui segons la seva voluntat. Deixem que la força del seu Esperit acompanyi sempre la nostra fidelitat.