Basíliques Paleocristianes

• Son Peretó i Sa Carrotja a Manacor
• Son Fiol a Santa Maria del Camí
• Son Fornés a Montuïri

En el segle IV sabem que hi havia un Monestir a Cabrera, ja que son Abat, l’any 398, escriu una carta a Sant Agustí.

466 Reunió de Bisbes catòlics a Cartago (Nordàfrica) hi participen Helias, bisbe de Mallorca, Macarius, bisbe de Menorca i Opilió, bisbe d’Eivissa.

D’aquest mateix segle és la carta del Bisbe Server de Menorca en la qual ens parla d’un cristianisme ben esponerós a les Balears.

Desaparegut l’Imperi Romà d’Occident (s.V), són nombroses les relacions que trobam amb l’Imperi Bizantí, com també amb l’Imperi Carolingi (s.VII i VIII) que volia i pretenia refer el caigut Imperi Romà d’Occident.

902 arriben els sarraïns a Mallorca. Tira tira anirà desapareixent el cristianisme, si bé pareix que, degut a les relacions comercials, els comerciants cristians que arribaven a l’illa no deixaren de celebrar cultes religiosos cristians a Mallorca.

1229 arriba l’Alt Rei Jaume I i el Cristianisme

1231-1315 Vida i obra de Ramon Llull.

1237 Es consagra Ramon de Torrella, primer Bisbe de Mallorca després de la restauració.

Una església local unida a Roma i independent dels Bisbats veïns (Barcelona i Tarragona).

1248 Relació de les primeres parròquies de Mallorca

• 4 a la Ciutat
• 31 a la Part Forana

Es construeixen les dites “Esglésies de repoblament”. Ens podem fer una idea de com eren mirant: Sant Pere d’Escorca, Sant Pere de Castellitx, Sant Miquel de Campanet, L’esglesieta de la Sang (Muro), Santa Magdalena d’Inca. Façana romànica, Arc gòtic.

1306 Comença la construcció de La Seu

Jaume I havia fet celebrar el culte cristià en la mesquita que hi havia davant l’Almudaina.

1346 El Bisbe Berenguer Bal·le, dia primer d’Octubre, consagrà un nou altar major per a La Seu.

1363-1375 Antoni de Galiana, primer mallorquí Bisbe de Mallorca.

1390-1429 Pontificat del Bisbe Lluís de Prades, el més llarg de la nostra història.

1391 Assalt als Calls d’Inca i Ciutat.

1413 Arriba Sant Vicenç Ferrer, que predicà gairebé per tot Mallorca.

1429-1446 Pontificat de Gil Sanxís Munyós, antic Papa a Peníscola amb el nom de Climent VIII; resta enterrat a l’antiga Sala Capitular de la Seu, on hi ha un capell blanc que ho recorda.

Inquisició

Creada pel Papa perquè la sagacitat dels nobles no oprimís als pobres. Era bo de fer acusar una persona d’heretge per fer-li perdre tots els drets i béns, per això el Papa erigí aquest Tribunal. Els problemes arribaren quan arribà a Mallorca la Inquisició dels Reis Catòlics (1488), ja que començaren a pesar més altres interessos que la puresa de la Fe. Se suprimeix a les Corts de Cadis (1812).

Concili de Trento (1545-1563)

Bisbes reformadors:

Dídac d’Arnedo (1561-1572): Primera Visita Pastoral. És el primer document que tenim de com estaven les parròquies de Mallorca.

Joan Vich i Manrique (1574-1604): és el segon pontificat més llarg de la nostra història. Acabà La Seu i enllestí el Portal Major.

Les reformes tridentines també afavoriren la creació de les Vicaries, ja fos perquè la població estava lluny de la matriu o per l’augment poblacional de certs lloquets.

La Sapiència

Fundada pel Canonge Mn. Bartomeu Llull (1565-1634).

1595 passa a Roma per fer anar endavant la causa de Ramon Llull, son parent.

1608 Canonge Penitencier de Mallorca.

1611 fa aixecar la tomba de Ramon Llull al Convent de Sant Francesc.

1629 aconsegueix unes Bul·les de Roma fundant la Sapiència com a Col·legi de Dret Apostòlic. En 1628 havien començat les obres. Havia de ser per a 12 estudiants.

01.10.1635 hi entren els 6 primers estudiants. Les Constitucions són molt semblants a les del Col·legi del Patriarca de València de 1550. Juraven que volien ser capellans i sols hi podien residir 8 anys.

En el s. XIX passà per molts problemes: foren suprimits els estudis eclesiàstics, convertit en quarter… La Reial Societat Econòmica d’Amics del País volia que les rendes anassin al futur Institut de Palma. El 18.12.1880 s’hi fundà la Societat Arqueològica Lul·liana.

Seminari Conciliar

Erigit per l’Arquebisbe-Bisbe Pere d’Alagó l’any 1700 per a 24 seminaristes que viurien allà i anirien a les aules de la Universitat de Mallorca o Estudi General.

En el s. XIX es suprimeix la Universitat i l’edifici s’ha d’adaptar per fer unes aules.

En el s. XIX es va implantant l’internat i s’aixeca el tercer pis.

1894 Es beneeix l’església neogòtica, obra dels rectors Pere Josep Llompart i Miquel Maura i Montaner.

1948 S’habilita una part del Convent dels Agustins com Seminari Menor.

1953 Es beneeix el Seminari Nou a Son Gibert (Pont d’Inca).

1978 Es deixa el Seminari Nou i es passa a l’Hostal de l’Almoina.

1985 Es passa a La Sapiència.

Mallorquins Bisbes de Mallorca

• Antoni de Galiana (1363-1375)
• Pere de Cima (1377-1390)
• Arnau Marí de Santacília (1460-1464)
• Simó Bauçà i Sales (1608-1623)
• Bernat Cotoner i d’Olesa (1671-1684)
• Llorenç Despuig i Cotoner (1750-1763)
• Bernat Nadal i Crespí (1794-1818)
• Miquel Salvà i Munar (1851-1873)
• Mateu Jaume i Garau (1875-1886)
• Pere Joan Campins i Barceló (1898-1915)
• Gabriel Llompart i Jaume (1925-1928)
• Josep Miralles i Sbert (1930-1947)

Capítol de La Seu

Corporació formada per 16 Canonges que tenien l’ofici d’aconsellar al Sr. Bisbe i d’exercir la Jurisdicció Eclesiàstica quan hi havia Seu Vacant. Vicari Capitular.

El número de 16 fou fixat pel Concordat de 1851; abans, a Mallorca, eren 21.

Tradicionalment hi havia Dignitats, Oficis i simples Canonges.

Dignitats: Degà, Arxiprest, Arcedià, Xantre, Mestrescola.

Oficis: Lectoral, Doctoral, Magistral, Penitencier.

Després del Concili Vaticà II (1963-1965) i el nou Codi de Dret Canònic (1983), ja no tenen les funcions que tenien: és un grup de preveres que té cura del culte de La Seu i es regeixen per uns Estatuts que periòdicament pot revisar i revisa el Sr. Bisbe.

Congregacions i Ordes religiosos establerts a Mallorca

Dones

Monestir de Santa Margalida (1231), ara Hospital Militar.

Monestir de Santa Clara, o clarisses (1256), encara existent.

Santa Clara va viure de 1194 a 1253, fou canonitzada pel Papa Alexandre IV en 1255.

L’any 1256 es funda el Monestir palmesà, el segon en terres hispàniques. S’aixecà en terres de Bernat de Santa Eugènia, arribant dues monges de Tarragona.

L’any 1260 ja s’havia acabat el Convent.

1302 es comprà unes terres a Guillem de Montesono per fer un claustre.

L’església actual és del s. XVIII. L’any 1837 hi retornaren les clarisses que havien estat a Inca, S’Esgleieta i en el que ara coneixem com Mercat de l’Olivar.

Monestir de Santa Magdalena (1300), segueixen la Regla Agustiniana.

Monestir del Puig de Pollença (1371). L’any 1564 passaren a Sant Antoniet, al carrer de Sant Miquel.

Monestir de Santa Isabel (1485), Religioses Jerònimes. Abans, en aquest casal hi havia una comunitat de Beguines o Beates.

Puig de Santa Magdalena (Inca)

L’any 1492 hi pujaren les religioses Clarisses, que l’any 1526 passaren a L’Olivar (S’Esgleieta).

Del 1530 al 1534 ho habitaren les Monges Jerònimes, que passaren al Serral d’Inca, al Monestir de Sant Bartomeu.

Caputxines

1662 es funda el Monestir per Sor Clara Maria Ponce de León, antiga Virreina de Mallorca. Comencen residint a l’oratori de Sant Feliu, després passen vora Montision, en terrenys que ara són la Casa de l’Església.

1668 passen al solar que ara ocupen.

Ses Tereses (Orde Carmelitana Descalça)

Fundada a Àvila per Santa Teresa de Jesús (1562).

1613 Elionor Ortíz converteix casa seva en Monestir.

1614 es beneeix el temple, el primer dedicat a la nova beata, beatificada aquell mateix any.

1617 arriben dues carmelitanes del Monestir de Loyasa (Guadalajara) per ajudar a la nova fundació.

1961 funden a Binissalem, a l’antic Convent dels PP. Agustins, on hi romangueren uns anys.

Monestir de Santa Catalina de Sena o Dominiques

1658 arriben les monges de València per deixes del cavaller Joan Despuig.

1680 es beneeix l’església.

1960 passen al polígon de Son Valero.

Als anys 20 retornen a València.

Homes

Ermitans

La vida ermitana ben prest s’escampà per tota la geografia illenca.

Antoni Castanyeda, cavaller de Valladolid i soldat de l’Emperador Carles V, l’any 1541 pateix un naufragi i es refugia a Mallorca, duent vida ermitana per les muntanyes de Valldemossa. Ordenat prevere, s’estableix a Miramar, i al seu voltant s’hi reuneixen diferents ermitans. Entre ells hi havia Joan Mir d’Alaró (1624-1688), considerat el pare de l’eremitisme mallorquí.

En el s. XVIII hi havia ermitans a:

• Valldemossa
• La Cel·la, Pollença
• Son Seguí, Santa Maria del Camí
• Son Fortesa, Puigpunyent
• Santa Llúcia, Mancor de la Vall
• Sant Honorat, Algaida

En el s. XIX:

• Sant Salvador, Felanitx
• Santa Magdalena, Inca
• Ermita de Betlem, Artà
• Bon Any, Petra

Eren ermites independents. Diverses vegades el Sr. Bisbe intentà unificar-les, sobretot nomenant Visitadors.

Actualment sols hi ha la de Valldemossa.

El Bisbe Teodor, l’any 1988, promulgà unes regles reformades segons l’esperit del Concili Vaticà II.

Amb els Conqueridors (1229) arribaren

Templers

S’establiren a l’antiga Almudaina de Gomar, Palma, ara coneguda com El Temple.

A Pollença, on tenien jurisdicció eclesiàstica i civil.

Suprimits en el Concili de Vienne (1311); ja abans, l’any 1307, els Templers de Mallorca foren suprimits i els seus béns passaren als Hospitalers de Sant Joan o de Malta. Foren rectors de Pollença fins al Concordat de 1851.

Cavallers de Sant Jordi

D’ells prengué nom la coneguda barriada ciutadana del Prat de Sant Jordi.

Cavallers del Sant Sepulcre

Orde fundada a Jerusalem l’any 1099.

Entrats a Mallorca, reberen de Gastó de Montcada, hereu de Guillem, mort en batalla a Calvià, una de les sis mesquites que hi havia a Palma, on hi col·locaren els cossos dels Montcada, posteriorment traslladats al Monestir de Santes Creus.

Restaren a Mallorca fins a l’any 1280, quan retornaren a la Casa Prioral de Santa Anna, Barcelona.

Cister a La Real

L’any 1239, Nunó Sanç fa donació de les terres de La Real, Ca l’Abat, a Deià i de terres a Manacor i Porreres a l’Abat de Poblet.

El 1266 es començà a bastir el monestir.

En el s. XIX (1835) foren expulsats els monjos, i a finals de segle l’antic monestir, que esdevingué parròquia, fou confiat als Missioners dels Sagrats Cors, que encara el regenten.

Premonstratencs a Artà

Restaren a Mallorca de 1238 a 1425.

Regien la parròquia d’Artà, ja que allà tenien terres.

Frares Dominicans

El Beat Miquel Fabra vivia i feia escola al Palau de l’Almudaina, on restaren fins que a partir de 1231 començaren a aixecar el Convent de Sant Domingo, on ara és la Plaça Major de Palma. Bastiren església i convent gòtic que fou esbucat al s. XIX després de l’exclaustració. També bastiren altres convents:

• 1577 Manacor
• 1578 Pollença
• 1579 Lloret, al convent que deixaren els O.F.M.
• 1604 Inca

Frares Franciscans

Arribaren amb els conqueridors de 1229 i s’establiren (1232) en el que ara és l’Hospital Militar fins a 1281, quan passaren a l’indret que avui coneixem com Sant Francesc.

• 1276 Miramar (Valldemossa), Col·legi fundat per Ramon Llull
• 1281 Convent actual de Sant Francesc
• 1329 Convent de Sant Francesc (Inca)
• 1441 Convent de Jesús (Palma)
• 1536 Alcúdia
• 1546 Lloret
• 1567 Convent de Sant Bernadí (Petra)
• 1581 Convent de Sant Francesc (Artà)
• 1599 Convent de Sant Bonaventura (Llucmajor)

Frares Mercedaris

Dedicats a la redempció dels captius. L’any 1243 ja vengueren el convent que tenien per redimir 300 mallorquins captius dels sarraïns i passaren a viure vora l’Hospital de Sant Andreu (Plaça de Cort).

A finals del s. XIII es traslladaren vora l’església de Sant Miquel, on encara tenen convent i temple.

Frares Trinitaris

Dedicats a la redempció dels captius. Arribaren a Mallorca l’any 1240 amb un trinitari anglès dut per la Infanta Constança, establint-se prop dels Cavallers del Sant Sepulcre i fundant un hospital per a pobres.

El 1299 s’establiren on ara hi ha els PP. de Sant Felip Neri, on bastiren un hospital per a 16 infants orfes, conegut com L’Hospital dels Rossos pel color de llur vestit.

Canonges Regulars de Sant Antoni

Orde fundada a França (1095) per tenir cura dels malalts d’ergotisme o “foc de Sant Antoni”.

L’any 1230 s’estableixen al carrer de la Síquia, ara Sant Miquel, al lloc conegut com Sant Antoniet. L’església actual fou edificada entre 1757 i 1768.

L’orde fou dissolt per Carles III (1788), però a Mallorca perdurà fins al 1791, quan els frares restants passaren al clergat secular.

Posteriorment aixecaren un altre hospital dedicat a Sant Antoni de Pàdua, al lloc conegut com “La Porta de Sant Antoni”.

Carmelites

El 1320 aixecaren convent vora La Riera, ara La Rambla. Expulsats el 1835, el nom ha perdurat; el convent fou convertit en caserna.

Cartoixos (Cartoixa de Jesús Natzarè, Valldemossa)

El 1399 el rei Martí donà el seu palau de Valldemossa als cartoixans de Porta Coeli (València). Eren rectors de la parròquia de Santa Creu de Palma, on tenien un vicari perpetu.

El 1751 comencen les obres de l’església actual, en forma de creu llatina.

El 1812 és beneïda l’església.

El 1835 tota la Cartoixa, excepte l’església, és venuda a particulars.

De desembre de 1838 a febrer de 1839, Chopin i George Sand hi habitaren.

La Criança

Institució fundada pel canonge Gregori Genovard per a l’educació de les filles dels nobles, situada al barri de Montision, al carrer de la Criança. Era un internat.

El 1538 es posa sota el patronatge de la Universitat de Palma i del Capítol de Canonges.

Sor Isabel Cifre la dirigí fins a la seva mort (1542).

Al s. XIX passa a ser Escola Dominical per a la formació de joves treballadores.

El 1938 es converteix en escola de Primària i Batxillerat Laboral, mantenint també l’Escola Dominical.

El 1955 acull la Casa Generalícia de les MMSSCC, que compraren l’edifici el 1981, instal·lant-hi el noviciat el 1990.

Jesuïtes

Fundats per Sant Ignasi de Loiola i aprovats el 1540. El 1561 arriben a Mallorca i s’estableixen a Montision.

El 1630 funden un segon col·legi a Palma, dit de Sant Martí, a la parròquia de Santa Creu; en una de les expulsions decretades pel rei Carles III (1769) fou donat als teatins, que posaren el nom a l’església de Sant Gaietà, ara dita dels Sagrats Cors.

El 1688 funden Montision de Pollença.

Caputxins

Orde aprovada el 1528 pel Papa Climent VII, que volia tornar al primitiu esperit de Sant Francesc.

El 1672 arriben a Mallorca, establint-se a Les Parellades.

El 1772 se’ls assignen solars vora la Porta Pintada, i Fra Miquel de Petra en fa els plànols de la nova església (1775-1791).

El 1835 foren expulsats.

Oratori de Sant Felip Neri

1575 Gregori XIII aprova l’orde. El Dr. Martí Ballester (+1693), rector de Santa Eulàlia, deixa la seva hisenda perquè es fundi a Mallorca.

El 1712, tres preveres mallorquins demanen als filipons de València que vinguin a fundar. Fan el noviciat amb ells i s’estableixen en la casa i temple que Ballester havia aixecat (avui Plaça Major). Expulsats i posteriorment restablerts, s’instal·len al convent i temple del Sant Esperit, on abans hi havia els trinitaris.

Casa de Porreres erigida el 1891.

Casa de Sóller erigida el 1952, tot i que ja funcionava a inicis del s. XX sense aprovació pontifícia.

Frares Mínims

Fundats per Sant Francesc de Paula (1435).

• 1582 arriben a Mallorca i s’estableixen a Sant Nicolauet de Porto Pi
• 1584 Muro
• 1585 Palma (actual Plaça de la Reina)
• 1607 Campos
• 1667 Sineu
• 1682 Santa Maria del Camí

Teatins

Fundats per Sant Gaietà a Roma i aprovats pel Papa Climent VII (1524).

El 1721 arriben a Mallorca i s’estableixen al carrer d’Es Sitjar, ara Concepció.

El 1769 Carles III els dóna el Col·legi de Sant Martí, i acabaren l’església dedicada a Sant Gaietà, avui dita dels Sagrats Cors.

PP. Paüls o de la Missió

Fundats per Sant Vicenç de Paül (1625).

El 1736 arriben de Barcelona i prenen possessió de la deixa de Mn. Miquel Sastre i Palou; es dediquen a missions i exercicis espirituals.

El 1750 s’envien des de París les despulles del màrtir mallorquí Pere Borguny (+1654) i es guarden en la seva església.

El 1764 es beneeix l’església.

Fundacions Mallorquines

• 1798 Germanes de la Caritat (Felanitx, Mn. Antoni Roig)
• 1810 Trinitàries (Felanitx, P. Miquel Ferrer)
• 1856 Franciscanes Filles de la Misericòrdia (Pina, Germans Ribes de Pina)
• 1857 Congregació de Terciaris Agustins (Binissalem)
• 1859 Agustines (Mn. Sebastià Gili i Ferrer, Palma)
• 1866 Germans de la Caritat, Terciaris de Sant Francesc d’Assís (Porreres)
• 1878 Franciscans de la TOR (Llucmajor)
• 1882 Congregació de Filles de Ntra. Sra. de la Providència (Felanitx) — es diran Teatines a partir de 1948
• 1886 Congregació de Sant Alfons Mª de Ligouri (homes) — fusionats amb els Teatins el 1910
• 1888 Congregació de Filles de la Sagrada Família, Ses Vermelletes (Palma, El Temple) — 1974 es fusionaren amb les Trinitàries
• 1890 Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors (Joaquim Rosselló, Sant Honorat)
• 1891 Missioneres dels Sagrats Cors (Campos, Sebastiana Lledó i Sala)
• 1892 Religioses de La Puresa — El Bisbe Cervera l’erigeix canònicament
• 1902 Zeladores del Culte Eucarístic (Palma, Mn. Miquel Maura)
• 1963 Fraternitat Missionera del Verbum Dei (Mn. Jaume Bonet, Mancor de la Vall)

Monestirs de clausura en la part forana

• Sant Bartomeu (Inca, 1531), Religioses Jerònimes
• Franciscanes Concepcionistes (Sineu, 1583)
• Benedictines de Manacor (Monestir de la Sagrada Família, 1907) — 1967 s’afilien a l’Orde Benedictina; 1979 el monestir esdevé abadia