Ens trobam al començament de la setmana que anomenam «santa», que comença amb aclamacions de triomf i culmina amb la festa més gran, Pasqua. Una setmana que ha de merèixer arribar a la contemplació del misteri de la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor. El nostre encontre amb Ell pot ser decisiu per a cadascú de nosaltres, si està ple d’una ferma voluntat de seguiment i d’acceptació del seu missatge, si el nostre amor cap a Ell i als altres és resposta generosa a la crida a identificar-se amb el treball pel Regne que predica i l’oferiment de la més sincera implicació.

Arriba el moment de seguir minut a minut els passos de Jesús. Dediquem-li temps, pregant, fent silenci, coneixent-lo i descobrint-lo encara més, i demanem-nos:

• Què ha passat en la meva vida durant aquesta Quaresma?
• Com he viscut aquest temps de gràcia, de renovació personal?
• Quin ha estat i és el meu procés de conversió, de dejuni, de caritat?
• En què he canviat per la relació amb la Paraula de Déu i la pregària?
• Com visc l’oferta del perdó a través del sagrament de la Reconciliació?
• Com he exercitat la comunicació de béns amb els més necessitats?
• Què he d’agrair a Déu de tot aquest temps de Quaresma?

En aquest Diumenge del Ram amb què comença la Setmana Santa, acollim Jesús que entra en els nostres pobles i en el nostre cor, com ho va fer a Jerusalem. Els nostres cants de reconeixement, d’alabança, de goig, necessiten el complement de la lluminosa nit de Pasqua per a verificar que l’encontre amb Ell significa per a nosaltres la font de més gran transformació per a la nostra vida personal i per a les estructures de la nostra societat. Sabem que Jesús ve en nom de Déu i que, tot i que l’acceptació de la seva voluntat li sigui un glop amarg, la mort en creu, aconseguirà per a tot el gènere humà la més gran de les llibertats, la que assegura la victòria sobre el pecat, la mort i tot mal.

Avui aclamam el qui ve en nom del Senyor, però ara la nostra atenció se centra en la seva passió per fer-ne contemplació, pregària silenciosa. Quin misteri amaga i revela alhora? Sense cap dubte, un misteri d’amor, l’amor del Déu que s’ha enamorat del seu poble i vol dur-lo al terme més feliç pel qual l’ha escollit, se li ha revelat, l’ha santificat i s’ha encarnat. Déu s’ha solidaritzat totalment amb la humanitat, l’ha estimada i ho ha donat tot per ella en la persona del seu Fill, Jesús.

Aquest apropament ha estat possible perquè Crist «s’abaixà i es va fer obedient fins a acceptar la mort i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom» (Fl 2,8-10). Aquestes paraules de sant Pau resumeixen el misteri central de la nostra vida cristiana. No ens fixam en la creu sense la resurrecció, ni en la resurrecció sense la creu: ens trobam davant aquest misteri de mort i de vida que expressa el més gran realisme al qual ens enfrontam cada dia. Tanmateix, com la de Jesús, quantes creus segueixen alçades! Qui ajudarà a convertir-les en signes de vida? Tant és així que, en la llum que ens projecta el misteri pasqual de Crist, hi trobam la claredat de la fe, la raó de l’esperança i l’ardor de la caritat.