Fa quasi sis mesos us escrivia una carta de presentació del material a utilitzar en la fase diocesana del Sínode convocat pel papa Francesc sota el lema «Per una Església sinodal: comunió, participació i missió». En aquesta carta us deia que, a l’hora de posar en marxa aquest esdeveniment -que és de tota l’Església-, pensem que conté una convidada oberta a tot tipus de persones i grups eclesials i altres, encara que no tenguin una relació directa amb l’Església. I hi afegia que, en una actitud d’obertura, ens interessa escoltar totes les veus possibles. Participar-hi ja és una actitud sinodal, és a dir, una voluntat de participar i caminar junts, ja que no hi ha res vertaderament humà en la nostra societat que ens sigui aliè. Pensem que l’Església no existeix ni viu per a ella mateixa, sinó que es deu al món, al qual és enviada a fer-hi present Jesús i l’Evangeli.

Tot just hem conclòs la primera fase del Sínode, la que ha tingut lloc a cada Església particular i que hem anomenat fase diocesana. Vull agrair, ben de cor, la presència i la participació de tots els qui heu format part dels grups sinodals, en què heu pogut dialogar i aportar amb sinceritat i llibertat tot allò que heu cregut convenient per al bé de la nostra Església en la seva missió enmig de la societat. Ja s’ha enviat el resum a la Conferència Episcopal i des d’ella arribarà a Roma juntament amb tot el material rebut a la Diòcesi. La participació ha estat molt ampla, hi ha faltat poc per arribar als tres-mil participants de diferents edats, grups eclesials i sectors de la societat, entre ells adults, joves, infants, persones integrades i d’altres en ambients de perifèria o allunyades de l’Església. Hem pogut escoltar totes les veus que ens han arribat -veus que continuarem escoltant junts- i iniciar una reflexió que ens ajudi a discernir per on i com hem de seguir caminant com a Poble de Déu, on tots hi siguem presents i compromesos.

En tot el treball sinodal fet hi ha hagut moltes coincidències, les quals ens fan veure que no es parteix de zero, sinó que es fa una valoració positiva dels passos que s’han anat donant i són signe d’una Església en comunió, més participativa i amb més consciència de la missió que ha rebut de Jesús. Al mateix temps i amb molt de realisme i sana autocrítica ha quedat en evidència tot allò que necessita una profunda renovació, tant en actituds com en actuacions, la qual cosa demana dur a terme canvis urgents. Serà bo que d’ara endavant ho treballem junts. És precisament per això, que és unànime la petició de seguir treballant els mateixos grups sinodals i ampliant-ho a d’altres en actitud missionera, perquè la renovació que volem sigui efectiva i duta a terme entre tots i utilitzant tots els mitjans de participació que tenim a l’abast.

A l’agraïment, hi vull afegir un toc d’ànim a viure en actitud sinodal, que és el que majoritàriament han demanat tots els grups. Tindrem temps d’anar comentant totes les aportacions, que són molt interessants i valuoses. No podem quedar aturats, hem de continuar la feina començada i, des de la pregària i la celebració de la fe en comunitat que ens mouen a confiar en l’acció de l’Esperit Sant i posant-hi de part de cadascú la voluntat de participació activa i coresponsable, anem edificant i reconstruint aquesta Església i el poble on és present i que Déu tant estima.