Feia catorze mesos que havia vingut com administrador apostòlic i, justament avui, dia 25, fa un any, era acollit com a bisbe titular d’aquesta Església de Mallorca, enviat a servir-la com Jesús, el bon Pastor. Ha estat un any intens de contactes, visites, celebracions, trobades i pregàries, un any en el qual ens hem anat tractant i coneixent-nos, oberts a guanyar-nos la confiança, posant-nos a disposició per a portar endavant el projecte pastoral que l’Esperit del Senyor ens està assenyalant cada dia. He intentat estar-hi atent, fer-me proper, com he escoltat tot el que m’ha arribat de cadascú de vosaltres, amb la veu que m’heu fet arribar també de part d’ell, el Senyor.

En un any hem tingut l’oportunitat de fer moltes coses, reunions, entrevistes, visites individuals i a famílies, parròquies i comunitats religioses. He notat més que mai una acollida exquisida, un tracte ple de cordialitat, una voluntat de cooperació i servei, una disponibilitat que ha fet possible que en aquest moments hàgim pogut fer una certa reorganització diocesana confiant nous càrrecs a persones noves, especialment provinents del món del laïcat i femení. Amb un agraïment general a tothom amb qui m’he trobat, vull donar un especial relleu als capellans i als diaques. Les hores que hem passat junts en reunions, en converses personals, en recessos de pregària i trobades d’amistosa convivència, m’han confirmat que és possible viure el goig d’una fraternitat sacerdotal que és la clau de l’ardor apostòlic i del servei pastoral que tothom espera de nosaltres.  

Al llarg d’aquest any, com li pot passar a qualsevol pastor, m’ha fet sofrir el dolor d’aquells i aquelles que s’han vist assetjats per la malaltia, pel rebuig social, per la manca de recursos de primera necessitat, per l’assot de les torrentades i altres desgràcies, per l’absència d’oportunitats en el mercat laboral, per qualsevol tipus d’explotació, violència i abús, per la indiferència cap als clams que reivindiquen justícia, drets humans, reconeixement social, per la manca de comprensió i de perdó.

Amb vosaltres, agraesc al Senyor haver pogut compartir el goig de la missió enmig vostre i haver-hi pogut portar la llum de l’Evangeli i el consol de Jesús. Seguirem treballant amb aquest zel apostòlic i no deixarem de pregar els uns pels altres. Sé que ho feis, però no deixeu de pregar per mi. Una vegada més, moltes gràcies!