Aquesta és la promesa que escolta un poble que ha de renéixer a l’esperança. Aquestes són les paraules que molts voldrien escoltar i que fossin certes. Aquest és el desig compartit dels qui volen sortir d’una situació angoixosa i cerquen un cel nou i una terra nova. L’inici d’aquest promesa encara és més ampla i abasta tots es elements de la Creació quan diu que «la terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa floreix». Què fer, idò, perquè arribant festes i alegria, fugin penes i gemecs? Natura i persones, un conjunt que no podem separar per la influència mútua que es tenen, respecte als béns de la creació i el que ens devem els uns als altres són una sola veritat que hem de professar amb goig i esperança.

L’alegria és l’expressió que més defineix unes festes i que mostra, tanmateix diverses cares. No podem qualificar d’alegria qualsevol manifestació que cerca només el propi bé i oblida per principi tot allò que necessiten els altres. Prou vegades ja quedam satisfets amb una alegria superficial i passatgera, que té preu en els mercats del consum i de la diversió. L’autèntica alegria va més endins i manifesta les raons profundes d’allò que ens umpl interiorment. Què hem d’entendre quan la Paraula de Déu diu que l’alegria és un dels fruits de l’Esperit Sant? Així se’ns marca la font, la seva autèntica raó de ser i de manifestar-se. La vertadera alegria s’ho mereix tot, sobretot si prové de Déu.

Que bé si sabem endinsar-nos en l’alegria que surt de l’interior d’un mateix i que brolla de la confiança, de l’amistat vertadera, de l’honradesa viscuda, de la humilitat practicada, del servei desinteressat, de l’experiència familiar, del treball honest i decent, de l’admiració i respecte per l’entorn ecològic, per la lleialtat als principis i valors que hem assumit amb plena llibertat. El referent d’aquesta alegria és Jesús, per això feim tanta festa recordant el seu naixement i quan, en el seu recorregut, hi trobam qui ens l’anuncia i ens l’ensenya i ens diu «també jo tenc aquest goig, i és un goig complet» (Jn 3,29). És Joan Baptista. Una alegria que la viu tant des de la humilitat, que encara hi afegeix: «Ell ha de créixer i jo he de minvar» (Jn 3,30). L’alegria que neix de la fe en Jesús ens regala uns ulls nous, una nova manera de veure i de viure, un cor nou capaç fins i tot de «veure Déu».