Homilia de Mons. Sebastià Taltavull Anglada Bisbe de Mallorca en el diumenge de PASQUA DE RESURRECCIÓ

Catedral de Mallorca, 9 d’abril de 2023

Fets 10,34a.37-43. Déu el ressuscità i concedí que se’ns aparegués. En donem testimoni.

Salm 117. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen.

Colossencs 3,1-4. Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt.

Joan 20,1-9. Pere i Joan arribaren al sepulcre, ho veieren i hi cregueren.

El Crist en qui jo ressuscità (seqüència)

Potser a vegades hi hagi qui es demana ¿Creim de debò que Déu fa bé les coses? La nit de la Vetla pasqual, d’entre les moltes paraules que Déu ens ha adreçat, hem pogut escoltar: «Facem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres» (Gn 1,26). ¿Pot haver-hi una millor decisió? ¿Pot haver-hi una millor notícia? Si això és així, ¿per què és tan difícil assemblar-nos-hi? A vegades, es percep més la imatge d’un ésser humà que va a la deriva o la d’un món que fuig de la vida i s’obstina en sembrar la mort. Ho estam presenciant en els escenaris de la guerra a Ucraïna i a altres paisos, com també en els atemptats contra la vida que constantment es succeeixen. Aquesta nit també se’ns deia: «Pel baptisme hem estat sepultats amb ell en la mort, perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare, va ser ressuscitat d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida. I si nosaltres hem estat plantats vora d’ell per aquesta mort semblant a la seva, també hem de ser-ho per la resurrecció» (Rm 6,4-5). ¿Pot haver un horitzó més lluminós? ¿Pot existir un destí més feliç? Fets, home i dona, a imatge de Déu, semblants a Ell, incorporats a Crist, vencedor del pecat i de la mort, Ressuscitat, vius per sempre!

 

Avui és Pasqua de Resurrecció. La notícia és que Crist viu. És la festa més gran de l’any, la festa de les festes. La festa en la qual totes hi troben el seu origen i la seva projecció. Una festa que s’actualitza cada celebració de l’Eucaristia, cada dia, cada diumenge. No podem viure sense Crist, sense celebrar la seva presència, sense gaudir de la seva vida. ¿Creïs sincerament que l’Església existiria sense l’Eucaristia, sense la presència real de Crist ressuscitat entre nosaltres?

 

Amb tot, perquè és Pasqua i per l’experiència pasqual que ens han transmès els apòstols, podem veure-ho tot amb una mirada nova, amb els ulls de la fe que capten la presència del Ressuscitat, i podem assaborir què és l’experiència de Déu. ¿Quina notícia es pot comunicar en tornar d’un cementiri? Ho sabem. El silenci

del Divendres Sant no és la paraula definitiva. Els apòstols i les dones que s’adrecen al sepulcre caminen amb por, i tornen amb una alegria desbordant. ¿Què ha passat? Algú els ha dit: «¿Per què busqueu entre els morts aquell que viu?» (Lc 24,5). La fe en la

resurrecció ha capgirat la història de la humanitat i l’ha orientada de nou cap a Déu: tot ressuscitant Jesús, Déu ha fet les coses bé, i vol que nosaltres també facem el mateix.

 

Testimonis de Crist ressuscitat! Ens ho ha dit la Paraula de Déu quan ens explicava l’experiència dels apòstols: «Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el va ressuscitar el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagués ressuscitat d’entre els morts» (1ª lectura). Per la força de l’Esperit Sant, i amb aquesta convicció creient, comença el camí

de l’Església enmig del món, anunciant la persona i l’evangeli, i donant testimoni amb les paraules i amb els fets.

 

M’ha impressionat el testimoni d’un jove treballador. Un company de feina que es confessa ateu, i més bé marginar-lo, després d’un temps d’observar la seva vida, la seva manera de ser, de treballar, d’acollir, d’escoltar, de viure amb senzillesa i sense ambicions, d’estar atent a qualsevol necessitat, de tractar bé la gent i de tractar-lo bé, a ell, tot i les seves impertinències i menyspreus, un dia descobreix que és cristià i li diu: «Si Déu existeix i s’assembla a tu, no em costaria gaire creure-hi». Hem de pensar que molts no tenen altre referent per a poder trobar-se amb Déu que les persones que tenen al seu costat o hi conviuen. Aquest ateu o agnòstic ha llegit en el jove company de feina un Evangeli viu, no l’escrit amb la lletra, sinó amb la vida. Això és resurrecció!

 

Aquest és el compromís del nostre testimoni personal d’apropar Jesús als altres. Se’ns ha dit: «Cerqueu allò que és de dalt» (2ª lectura). Cal obrir i ajudar a obrir els ulls a una nova visió. Això és resurrecció!

 

Com he escrit enguany en el missatge de Pasqua, «Si estam atents a la vida de cada dia, a les persones i als esdeveniments, i ho feim amb una actitud neta de prejudicis i de males intencions, veurem com la bondat hi és present i són moltes i molts els qui l’escampen amb el seu testimoni discret i senzill, persones de bon tracte que no tornen mal per mal, que miren amb ulls nets i viuen contents amb el poc que tenen, escampant amor, alegria i felicitat. Això és resurrecció!

Només entrar a les cases a visitar un malalt o impedit i la família que el rodeja, una residència o hospital amb el personal sanitari amb la seva delicadesa de tracte; entrar a un col·legi i observar la il·lusió dels infants i l’atenció exquisida dels educadors; participar d’una comunitat que prega i celebra amb alegria la fe; veure la immensa entrega de tantes persones voluntàries en els llocs d’acció caritativa i social que atenen els més pobres i exclosos; compartir amb tanta gent que mira el món amb tendresa i està preocupada per les crisis de tot ordre que afecten la bona convivència; i una llarga llista d’àmbits on veus que hi neixen brots de vida…, podem fer-nos la idea que -com també diu el papa Francesc- «La resurrecció de Crist provoca per tot arreu gèrmens d’aquest món nou; i encara que se’ls talli, tornen a sorgir, perquè la resurrecció del Senyor ja ha penetrat la trama oculta d’aquesta història, perquè Jesús no ha ressuscitat en va. No ens quedem al marge d’aquesta marxa de l’esperança viva!» (EG 278). Això és resurrecció!

Vull acabar pregant, demanant intensament al Senyor que la pau de la Resurrecció, i amb la que Jesús Ressuscitat saluda, arriba a la ja molt desfeta terra de Ucraïna, a Palestina vencent la discòrdia entre jueus i Palestins, als paisos africans, asiàtics i d’Amèrica Llatina, especialment a Nicaragua, i també que sigui el treball per la pau al nostre país, vencent els desencontres, la falta de diàleg personal, familiar, institucional, i l’ambient de crispació. Pregar amb aquesta intenció i introduir brots, gèrmens de vida per tot allà on estam presents, és sembrar reconciliació, estimació, diàleg i perdó. Això és resurrecció!

Vos desitj de tot cor que visquem la Pasqua d’enguany i el temps que hi segueix acollint l’alenada de Vida que ens ve de Crist Ressuscitat i, en conseqüència que en cada persona i lloc no hi falti resurrecció. És la missió que tenim encomanada.

Amb el meu afecte fraternal i benedicció, feliç i santa Pasqua de Resurrecció!

Sants del dia

19/04/2024Sant Lleó IX papa, santa Marta de Pèrsia, sant Jordi d'Antioquia.

Campanyes