Homilia de Mons. Sebastià Taltavull, bisbe de Mallorca – Diumenge de Rams en la Passió del Senyor

Lc 19,28-40. Mestre, renya els teus seguidors! Si aquests callessin, cridarien les pedres. Salm 23. Aquests són els qui venen a cercar-vos, Senyor, per veure-us de cara.

Is 50,4-7. El Senyor m’ha donat una llengua de mestre perquè sàpiga sostenir els cansats. Salm 21. Déu meu, Déu meu, perquè m’heu abandonat? Però el Senyor Déu m’ajuda!

Fl 2,6-11. Jesucrist s’abaixà prenent la condició d’esclau. Per això Déu l’ha exalçat. Lc 22,14-23.55. Jo em comport entre vosaltres com el qui serveix.

Amb les paraules del salm 23, deim a Jesús, que «nosaltres som dels qui venen a cercar-vos per veure-us de cara». La nostra trobada amb Jesús, com va succeir amb els qui l’aclamaven en la seva entrada a Jerusalem, és fruit d’una recerca sincera en un moment en què el necessitam molt. També nosaltres l’acompanyam amb cants d’aclamació i de festa perquè sabem que en Ell hi ha resposta a molts dels nostres enigmes i el consol en els nostres drames, com els de la pandèmia i els de la guerra, enigma del misteri del mal provocant el drama de la destrucció d’habitatges i la mort violenta de persones innocents, com estam presenciant durant un mes i mig i fins el dia d’avui a diverses ciutats d’Ucraïna.

Com els hebreus d’aquella manifestació a favor de Jesús, també nosaltres avui hem volgut expressar-li la nostra adhesió incondicional junt amb el reconeixement creient de la seva persona i, per això, també l’hem aclamat com ho van fer ells: «Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor, el Rei d’Israel. Hosanna a dal del cel».

Tota adhesió -en aquest cas dirigida a Jesús-, té a vegades, però, una rèplica per part d’algú que s’hi oposa. Hi ha qui es molesta que la gent s’entusiasmi per Jesús, que el seguesquin i l’aclamin. Ho hem escoltat a l’Evangeli que hem escoltat quan hem beneit els rams i les palmes. «Alguns fariseus que anaven amb la multitud li diuen a Jesús: Mestre, renya els teus seguidors!». És l’enveja, el rancor, l’odi que coven dins el seu cor que els impedeix acceptar Jesús i en fan d’Ell objecte d’escarni i persecució. Però, la resposta de Jesús és contundent: «Us assegur que si aquests callàssin, cridarien les pedres» (Lc 19,40). A partir d’aquí, podem començar a entendre l’actuació de Jesús en qualsevol circumstància. La seguretat amb què parla i la coherència amb què actua. Té molt clara la seva missió i vol ajudar-nos a aclarir la nostra. Ho veim especialment en el relat de la Passió segons l’evangelista sant Lluc que acabam d’escoltar. En ell hi trobam la institució de l’Eucaristia, l’actitud de servei humil, el valor de l’autenticitat humana i de la confiança en el tracte, el despreniment total.

Hem de concloure que és evident el misteri d’amor que el relat de la Passió conté. La mirada va dirigida a Jesús en tant en quant que és perseguit, entregat a la tortura i a la mort, a la vegada que s’identifica amb totes les persones que pateixen la mateixa injustícia. Aquesta experiència d’abandó el fa exclamar amb dolor «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» (salm 21). És dins aquesta angoixosa situació que se’ns ha d’obrir el cor a l’esperança, tot i que a algú li sembli quasi impossible degut al moment de deteriorament humà i social que vivim. Contemplem l’expressió de Jesús revivint l’abandó dels seus; és l‘actitud valenta i radical. Així ens va preparant per al glop final quan dirà «Tot s’ha complert!». Ara, només resta que, contemplant Jesús a la Creu i contemplant des d’Ell els crucificats per la violència de la guerra i tants altres atropellaments a la dignitat humana, ens deixem atreure per Ell, ens facem càrrec de com fer brotar signes de vida, vertaders signes de Resurrecció. Aquest és el nostre repte i el nostre treball aquí, ajudant-nos a mantenir viva l’esperança. El pla de Déu s’ha realitzat des de que Jesús ha ressuscitat, i ho podem celebrar. La Setmana Santa és l’itinerari que ens hi condueix.

Sants del dia

15/08/2022

Pàgina traduïda per Google

Campanyes